El tràfic a França està col·lapsat des de les 11 del matí. Un grup de manifestants ha tallat amb els seus vehicles l’AP-7 passada La Jonquera i en territori francès. Primer ha muntat un escenari i ha fet una crida a tots els grups de música que hi vulguin actuar. També ha cridat a tota la població de Catalunya perquè es dirigeixin al punt on es troben per fer més gran el col·lapse. Els manifestants també han desmuntat les barres protectores de l’autopista amb martells i gats per formar barricades.
Com es troben en territori francès, els Mossos d’Esquadra s’han limitat a impedir l’accés de més vehicles que poguessin engruixir el tap i desvien el transit per les carreteres secundàries. Els antiavalots francesos estan presents però no han intervingut. Aquesta policia ha anunciat que multaria a cada vehicle per un import que podia arribar a 700 euros. De moment dos manifestants han estat multats amb 600 euros per no voler retirar els seus cotxes. També ha actuat la grua francesa i s’han endut alguns vehicles.
Aquest fet succeïa cap a dos quarts de 12. Aquestes intervencions policials no sembla que puguin fer dissuadir als concentrats. La qüestió de fons és si els antiavalots de la Gendarmeria acabaran intervenint per dissoldre la concentració. Si aquest fet es produís, amb molta probabilitat també hi hauria detencions. Amb el precedent dels “armilles grogues”, els encaraments amb la justícia poden tenir una sortida incerta.
El Tsunami ha agraït l’ajuda dels “companys de la Catalunya Nord” per muntar el tap. Aquest fet té un impacte directe sobre la política francesa perquè estén el conflicte català més enllà de la frontera. No està gens clar que aquesta acció beneficiï l’independentisme, donat que el govern francès és extraordinàriament sensible a aquest tipus de reivindicacions, com els corsos saben bé per experiència. No sembla per tant que faciliti una major atenció europea sobre el problema català i sí més aviat un enduriment de les posicions dels estats que en definitiva són els que manen. Ortega afirmava que als catalans els perd l’estètica. És possible que sigui cert i que ara l’”insurreccionalisme” captivi amb la seva estètica el moviment independentista.
