El govern espanyol, el PSOE, i per extensió el PSC, han sofert des de la fracassada moció de censura un canvi radical pel que fa a l’enfocament del problema de Catalunya.
Sánchez va promoure l’anomenada “cimera” de Pedralbes amb el president Torra i després va negociar una taula de partits que tenia fins i tot un relator, cercant d’aquesta manera una via de superar el conflicte, o almenys d’apaivagar-lo. Aquestes decisions van tenir el seu cost polític pel PSOE que fou intensament aprofitat per PP i Cs. Només cal recordar la polèmica precisament sobre aquella figura del relator. De tot allò s’ha passat a plantejar des de la intervenció de la competència d’ordre públic de la Generalitat, és a dir el control directe dels Mossos, a amenaçar amb l’aplicació de l’article 155. També apunta en un altre pla el reforç de l’alta inspecció educativa. Són formulacions que fins fa quatre dies eren banderes de Cs i del PP.
D’ençà que Sánchez ha iniciat la campanya electoral, totes les seves intervencions aborden el conflicte de Catalunya sempre en termes amenaçadors. No hi ha en el seu discurs ni el més mínim intent d’oferir una proposta positiva. Com que això es produeix en plena campanya electoral, és evident que el PSOE considera que aquest plantejament és rendible per aconseguir vots. Quan el PP ha moderat en part el seu relat sobre Catalunya, eliminant tota referència a intervenir totalment l’autonomia catalana, Sánchez l’ha portat més enllà just en la frontera de Cs, òbviament sense la seva demagògia.
El resultat de tot plegat des de la perspectiva catalana és un empitjorament de les condicions de diàleg i un afebliment de la capacitat interlocutora amb el futur govern de l’estat dels partits independentistes, que ja de per sí era feble.
A aquest fet cal afegir-li un altre que també té dimensió històrica, en el sentit que mai havia succeït. És la ruptura amb el PNB. Des que existeix una forta dinàmica independentista a Catalunya les relacions amb el partit de govern d’Euskadi s’han anat deteriorant. El trencament però ha vingut per un fet molt més recent produït després de les detencions de set persones acusades de terrorisme. Les referències de Puigdemont i Torra en aquest context i a la manipulació que feia l’estat, han caigut molt malament al Buru Batzar, que consideren impresentable el record d’ETA per justificar la innocència dels detinguts catalans i subratllar la manipulació de l’estat.
