Els últims espectacles que ha muntat Ciutadans a Catalunya són preocupants. D’una banda la visita de Rivera a Vic i la voluntat de lligar-la a la caserna de la Guàrdia Civil, tenia la intenció gens oculta d’associar les recents detencions de presumptes terroristes a l’atemptat a la Caserna de Vic el 1991. Aquesta iniciativa va venir completada i explicitada per la intervenció de la portaveu de Cs, Lorena Roldán, al Parlament de Catalunya on va mostrar una fotografia tràgica d’aquell atemptat.
Voler vincular el que està succeint a Catalunya amb les últimes detencions, amb el terrorisme d’ETA és una irresponsabilitat que només serveix per radicalitzar posicions.
Els fets han fet evident que Cs no és de cap manera un partit de govern, sinó un grup d’agitació que estimula els radicalismes de la part contrària. Ha estat evident amb el seu nul interès per utilitzar la força política que els hi va donar les últimes eleccions a Catalunya, per plantejar algun tipus de projecte que fos útil per al país i per a la millora de la convivència. Van actuar al Parlament amb el to i la forma amb que ho fan els antisistema de la CUP. Des de la política espanyola, Rivera no ha tingut altra proposta per a Catalunya que reclamar l’aplicació d’un 155 permanent, una iniciativa perillosament inútil i a més anticonstitucional, perquè no es dona cap de les condicions que permeten la utilització d’aquell article.
Donada la seva absència de programa i les pèssimes previsions que els hi atorguen les enquestes, no ja a Catalunya sinó al conjunt d’Espanya, és ben possible que Cs accentuï en el cas català el seu radicalisme durant la pròxima campanya electoral, una tàctica que només fa que facilitar la resposta del separatisme unilateral. Si ambdues opcions s’arribessin a apoderar de l’imaginari polític català, el dany seria immens.
