Úrsula Von Der Leyen ha presentat el seu equip de comissaris (amb polèmica)

La nova presidenta de la Comissió Europa, l’alemanya Úrsula von der Leyen, acaba de presentar (primers de setembre) el seu equip de Comissaris. A partir d’ara, la veu la tindrà el Parlament Europeu per ratificar o no els candidats i les candidates proposades, a través dels corresponents hearing parlamentaris.

Al juliol proppassat, la presidenta ja havia exposat el seu programa (comentat en el post anterior) davant del mateix Parlament Europeu, que va merèixer la seva aprovació. Després d’un estiu teixint equilibris geogràfics, ideològics i de gènere, ara tocava presentar el nom de les persones que han d’implementar aquell programa. Primer l’estratègia, després l’estructura i finalment l’acció, que anirem analitzant al llarg dels pròxims cinc anys.

L’equip de comissaris proposat està format per 27 persones, 13 dones i 14 homes, es tracta del col·legi més paritari de la història de la Comissió Europea, amb presidenta alemanya i sense comissari britànic. Destaca l’existència per primera vegada d’un ampli nombre de vicepresidents, un total de vuit, dels que només tres tenen el caràcter de vicepresidents executius. Dos d’aquests ja li venien predeterminats a Von der Leyen. Van ser precisament els seus dos grans rivals per ocupar el seu despatx. Els acords dels caps d’estat i de govern (Consell Europeu) incloïen càrrecs rellevants per a ells, i així ha estat.

Un d’ells és l’holandès Frans Timmermans, que serà el vicepresident encarregat de dur a terme una de les grans promeses de Von der Leyen: posar en marxa en només cent dies un Green deal europeu, amb l’objectiu de convertir Europa en el primer continent climàticament neutral. La data per aconseguir-ho és el 2050. A més de les tasques de coordinació, l’holandès també assumeix directament la important cartera de la Xina. Al juny, Timmermans havia fregat la presidència de la Comissió Europea, però al final el pacte dels grans països va saltar pels aires per la revolta de part dels populars, els països de l’est i la Itàlia de Salvini. S’ha hagut de conformar amb una vicepresidència potent, amb la qual ha de desenvolupar una de les grans prioritats d’aquesta Comissió, com és fer front al canvi climàtic.

L’altre és la danesa Margrethe Vestager, que continuarà ocupant, com ha fet els darrers cinc anys, la cartera de Competència, una continuïtat que porta polèmica, tenint en compte les seves decisions que van crear malestar o fins i tot indignació a París i Berlín (recordem el seu veto a la fusió entre l’alemanya Siemens i la francesa Alstom) i també a Washington (Trump ha dit que Margrethe “odia els Estats Units”, que té mania als grans gegants digitals nord-americans com Amazon o Google i la va batejar com la “senyora dels impostos”, per les seves sancions imposades a determinades empreses dels Estats Units). A més, Margrethe s’ocuparà de les relacions amb l’economia digital (Era Digital) , l’altre objectiu estrella juntament amb el canvi climàtic. La danesa que va inspirar el personatge principal de la sèrie televisiva Borgen no ha aconseguit presidir la Comissió, però serà un dels pesos pesants en el nou col·legi. Excel·lent comunicadora, els seus crítics li retreuen manca de flexibilitat al capdavant de la cartera de Competència.

El tercer vicepresident executiu és el polític letó i Primer Ministre de Letònia entre 2009 i 2014, Valdis Dombrovski. Potser és la sorpresa més important del nou equip. S’ocuparà de gestionar “una economia que treballi per a la gent”. Aquesta definició no ha agradat a molts per redundant, car hom es pot raonablement preguntar a qui d’altre s’ha d’adreçar l’economia sinó a la gent. El seu nomenament ha sigut fins i tot una sorpresa per a ell mateix, car ha declarat obertament que no s’ho esperava i que ha estat una decisió del darrer minut per part de Von der Leyen. Dombrovski s’ocuparà de l’euro, estabilitat financera i mercat de capitals.

Tots tres vicepresidents executius ocupaven carteres de comissari a l’anterior Comissió presidida pel luxemburguès Juncker.

Pel que fa als altres cinc vicepresidents, destaca l’alt representant per a la PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna), el socialista català Josep Borrell, encara que aquesta no ha estat una decisió de Von der Leyen, doncs Borrell va ser elegit en el mateix paquet que ella mateixa pels caps d’estat i de govern de la UE (Consell Europeu). Borrell tindrà les mateixes competències que l’actual alta representant, la italiana Federica Mogherini. Fonts diplomàtiques indiquen que Borrell ha manifestat recentment que té la intenció de “graduar quan es pot dir el que es pensa i quan pensar el que es diu”. Probablement tenia in mente alguns problemes que ha tingut recentment en les seves relacions amb alguns mitjans d’informació i altres interlocutors.

Entre la resta de vicepresidències, una no ha agradat particularment als verds, que la consideren una concessió als populistes. Es tracta del vicepresident Margaritis Schinas, de nacionalitat grega, antic portaveu de la Comissió, a qui se li ha encarregat l’àrea de Protecció del Mode de Vida Europeu, paraigua que engloba migració, seguretat, ocupació i educació. Val a dir que no ha agradat a molta gent, a més dels verds, que un afer tan important i delicat com la migració s’hagi unit amb la defensa del “mode de vida europeu”. Von der Leyen ja ha manifestat que canviarà aquella denominació.

Un altre element destacat de la composició del nou equip és el premi que s’emporten els països grans. És el cas especialment d’Itàlia, que veu recompensat el seu paper de fill pròdig amb la cartera d’Economia per al seu Comissari Paolo Gentiloni, una cosa impensable fa només unes setmanes (abans de la caiguda de Salvini i la formació d’un nou govern pro europeista a Itàlia) . Va ser un regal d’últim minut per a Von der Leyen (en lloc d’haver de tractar amb un comissari italià previsiblement euroescèptic, es va trobar amb Gentiloni que té unes credencials europeistes impecables). El nou comissari d’Economia tractarà de desactivar la bomba italiana, això sí, sota la supervisió del vicepresident Dombrovski. França, per la seva banda, col·loca a Sylvie Goulard com a responsable de Mercat Interior, i dins d’aquesta cartera s’ocuparà també de pilotar el fons europeu de defensa, que té per objectiu potenciar les capacitats de la UE en aquest terreny. Espanya està representada per Borrell. Pel que respecta a Polònia (i la resta de països del Grup de Visegrad, més altres de l’est) , es veuen recompensats amb una comissaria txeca responsable de verificar el compliment de l’Estat de dret i un polonès al capdavant de la cartera d’agricultura.

I ja no cal dir que Alemanya ha obtingut la presidència de la nova Comissió.