Aquesta setmana tindran lloc dues reunions diferents però impulsades per motivacions semblants. La consciència que l’independentisme del procés ha conduit a un carreró sense sortida i que, per tant, cal canviar el paradigma polític, i el convenciment que aquest paradigma ha de sorgir del catalanisme que, sense trair el que sempre ha significat, s’actualitzi davant les condicions actuals.
Espanya no és el país retardat que era, però d’altra banda una nova política de regeneració li és necessària, i aquest era un dels vectors que caracteritzava el catalanisme. La llengua catalana ja no està als marges, sinó que és un idioma oficial i vehicular a l’ensenyament, però al mateix temps, la seva normalització no està completa i, el que és pitjor, l’avanç quantitatiu ha generat un retrocés qualitatiu.
La llengua que s’escriu i que es parla, fins i tot entre molts professionals de la literatura, està lluny de les excel·lències passades. En aquest sentit TV3, amb la seva falta d’interès per la cultura i la llengua, ha fet un gran mal a la seva excel·lència com a vehicle de comunicació de qualitat.
El tercer eix, construir una Catalunya pròspera, benestant, cívica, que uneix amor per la tradició i progrés, continua sent una necessitat en els condicions actuals. Finalment, la vocació europea s’ha de traduir ara en facilitar un clima d’unió que permeti avançar en el camí seguit fins ara, tot esmenant els important defectes que s’han produït. El catalanisme mai pot respirar un esperit i un llenguatge contrari a la idea europea.
La primera d’aquestes reunions es durà a terme el dia 18 en un dinar que aplegarà persones representants de diversos grups i organitzacions, impulsada per la Lliga Democràtica i en el qual hi participen persones procedents de Lliures, Convergents i altres grups no polítics. El seu objectiu és assolir un comú denominador que faciliti agrupar els esforços polítics.
La segona reunió serà el dia 21 i se celebra a Poblet. Inicialment estava plantejada com una trobada de membres del PDeCat insatisfets en la línia que impulsa Puigdemont i tota una part de JxCat, però també és una reunió amb una perspectiva més àmplia que pot donar lloc a una associació, que no partit polític, segurament amb el nom de “El País de demà”.
Aquests dos fets més visibles exemplifiquen la inquietud i efervescència que viuen grups i sectors cada vegada més amplis de persones. Unes perquè mai es van apuntar al procés, unes altres que el varen seguir, però que cansades del mur d’incomprensió espanyol, s’han adonat que el pretès remei tenia conseqüències pitjors que la malaltia que volia curar.
