Ha passat desapercebuda una important votació que es va dur a terme el 10 de setembre al Congrés dels Diputats, relacionada amb un aspecte molt sensible del finançament, com és el pagament a compte a les autonomies per part del govern espanyol corresponent a l’actualització de l’any 2019 i del qual una part important d’aquests 4.000 milions d’euros que estan en joc, 900 milions corresponen a Catalunya.
Com és sabut, el govern de l’estat argumenta que no pot fer un pagament a compte perquè està en funcions. Acredita el seu argument amb un informe de l’advocacia de l’estat. Aquest fet provoca, segons els diversos governs autònoms, un estrangulament de les seves finances que obliga a retallar prestacions. El president valencià, el socialista Ximo Puig, ha estat particularment dramàtic en aquest punt. També la Generalitat de Catalunya ha aixecat molt la veu per part del vicepresident, Pere Aragonés, i sobretot del president Torra, que ha anunciat que denunciaria l’estat davant la justícia i ha cridat, fins ara amb poc èxit, a les altres autonomies a fer-ho.
Aquest és l’escenari en què es produeixen els fets del dia 10. El PP va presentar una iniciativa parlamentària, amb el suport de Cs i Vox que instava al govern a abordar amb urgència el pagament d’aquells 4.000 milions. En ser la instància parlamentària la que ho determinava, era possible que superés la barrera legal que impedeix a la administració fer determinat tipus de despeses. En tot cas, apuntava com a substitutòria una segona mesura, aquesta de fàcil implementació, com era un crèdit pont a les comunitats a un tipus 0 d’interès. Aquesta mesura, que no s’entén per què el govern de Sánchez no aplica de motu propi, solucionava el problema sense vulnerar les limitacions del govern en funcions.
Però la mesura, malgrat la seva racionalitat, no va prosperar perquè el propi PSOE, UP, ERC i JxCat van votar en contra.
És incomprensible que els mateixos partits que a la Generalitat impulsen una via tan contundent, i en aquest cas inútil, com és la judicial, es disparen al peu votant contra la iniciativa que solucionava els seus problemes, perquè l’autor era el PP. Una de dues, o no és veritat que l’endarreriment en les entregues a compte ofegui les finances de la Generalitat, i tot plegat sigui una excusa per reduir despesa, o si és cert, i no tenim perquè dubtar de la paraula del govern català, ERC i JxCat són escassament responsables quan anteposen les seves visions i desqualificacions partidistes a trobar solucions per a les necessitats econòmiques de la Generalitat, que vol dir les de la gent.
És evident que d’aquesta manera no podem anar bé.
