Hi ha 8 comunitats autònomes que encara tenen barracons, que en total representen 50.000 alumnes. Es tracta de Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia, Balears, Canàries, Múrcia, Castella la Manxa i Aragó. D’aquest conjunt destaca Catalunya i ho fa per partida doble: pel nombre d’alumnes i per la incapacitat de reduir-los.
El sistema escolar públic català té 20.000 alumnes, és a dir, el 40% del total espanyol en barracons. El segueixen València amb 12.000 i Andalusia amb 11.000. En proporció a la seva dimensió demogràfica també són importants els 2.250 de les Balears.
És evident que en aquesta mancança pesa tant el creixement demogràfic d’aquestes comunitats com un deficient sistema de finançament que, sobretot, castiga Catalunya, València i les Balears.
Però aquí acaben les semblances, perquè totes les altres autonomies han reduït any rere any el nombre d’alumnes que reben classes en aquestes condicions. València, per exemple, els ha reduït en un terç. Una xifra semblant a l’andalusa on han disminuït 6.000 alumnes en 6 anys. Mentre que València assolia aquesta xifra en tan sols 3 anys.
Contrastant amb aquesta evolució, a Catalunya han crescut. Les aules prefabricades han passat de 1.008 a 1.115. Aquest tipus d’instal·lacions comporten moltes limitacions en matèria d’equipaments esportius, sala d’actes, entre d’altres. Però el problema català no acaba aquí, perquè en realitat hi ha escoles construïdes que per falta de manteniment tenen pitjors condicions que els barracons. En concret, en un aspecte cada vegada més important com és la manca d’aire condicionat. Enguany, quan les temperatures al juny van ser molt elevades, les dificultats per fer classe a aquestes escoles va ser extraordinària.
