Els cartells electorals sempre són un bon inici per endinsar-nos en el missatge que cada partit vol transmetre als ciutadans. I no només per l’eslògan, que n’hi ha de molts tipus, sinó per cada un dels elements que hi apareix. Jocs de paraules, batalles cromàtiques, fotografies provocatives (cal recordar les primeres campanyes d’Albert Rivera, en les que apareixia ell o el seu electorat despullats), atacs directes a altres partits… Sempre hi ha una gran varietat. Si bé és cert que per aquesta campanya electoral del 21D no hi ha cap partit que s’hagi atrevit a trencar amb el que és segur, els missatges són clars i forts.
Junts per Catalunya: Puigdemont, el nostre president
I és que el partit de la llista del president no s’ha cansat de dir ni un segon que el seu principal objectiu és restituir a Puigdemont com a president de la Generalitat. JxCat ha marcat una de les grans diferències. Polèmiques de plagi a banda, el cartell, de tonalitats taronges, mostra de fons una imatge en moviment, que dóna sensació d’acció. La tipografia també és molt potent, ja que està escrit en majúscules i en cursiva. A més, la imatge de Puigdemont, somrient, que s’ha extret precisament de la roda de premsa que va fer a Brussel·les amb la resta de consellers cessats, permet veure com la seva lluita és la més titànica, ja que ha de combatre des de l’estranger.
ERC: La democràcia sempre guanya
El cartell d’ERC no té res a veure amb el de Puigdemont. Oriol Junqueras ocupa tota la imatge, és el clar protagonista, fins i tot molt per sobre del logotip del partit, que gairebé no es veu. Que la visió de la seva cara es vegi des de baix, li dóna un cert to místic, però aparentant la idea de ser un home tranquil, pla, que no menteix. Tal qual es veu, afable, una mica descamisat (mai el veureu amb corbata), i amb un ull mig tancat, com ja és costum veure’l. Malgrat que el cartell sigui molt clàssic i no sembla que pretengui innovar, incorpora el hashtag #femrepública, un toc molt modern.
C’s: Ara sí votarem
En aquest cas la imatge també és molt potent. Inés Arrimadas, davant d’un fons totalment taronja (color corporatiu del partit), és la clara protagonista de la seva candidatura, juntament amb l’accent que el partit vol posar en el triangle Catalunya-Espanya-Europa, sostingut per la mateixa Arrimadas amb el ja icònic cor de Ciutadans, que ocupa, precisament, el lloc on hauria d’estar el cor d’Arrimadas. La tipografia de les lletres recorda el cartell de JxCat, però rectes, aportant més estabilitat.
PSC: Solucions ara, Iceta!
Aquest és probablement el cartell més institucional de tots, el de tota la vida. Allunyant-se ara dels fons vermells als quals estàvem acostumats amb els socialistes, han tirat molts anys enrere per enviar un missatge seriós. Vestit, corbata, la senyera al darrere, fons blanc, i les lletres amb el vermell del PSC. La tipografia de les lletres és molt potent però, perquè no només està en majúscules, sinó que també en negreta, i a més a més acaba amb un signe d’exclamació. Les majúscules i l’exclamació produeixen força. El cartell dóna molta rellevància al seu candidat, gràcies, sobretot en posar el seu nom dins de l’eslògan (quelcom que només trobem en Puigdemont).
Catalunya En Comú Podem: Tenim molt en comú
El cartell de Catalunya en Comú Podem, igual que el de Puigdemont, presenta un degradat de color, les lletres en diagonal ascendent i també coincideix el tractament de la fotografia. És per aquest motiu que hi ha hagut tanta polèmica al respecte. Però tot i així, el missatge i el rerefons són ben diferents. La imatge de Xavier Domènech està colorada, no com la de Puigdemont, i per tant contrasta menys amb el fons. El candidat apareix somrient i mirant al votant, amb la intenció d’interpel·lar-lo. Però a diferència de Puigdemont, com que ell queda integrat plenament en el cartell, el que transmet és que el més important són les idees, i no els homes. Recorda un cartell cultural, i això li treu força respecte a la resta de candidats. Fa un joc de paraules entre el nom del partit i l’eslògan: “Tenim molt en comú”.
PP: España és la solució
El cartell del Partit Popular és molt diferent del d’Iceta, ja que no pretén vendre cap imatge institucional. De fet, la imatge no s’ha extret d’un estudi de fotografia, sinó que se n’ha aprofitat una del dia de la manifestació per la unitat d’Espanya del passat 8 d’octubre. Al fons apareix tot de gent difuminada, cosa que li dóna al cartell un to més populista. Albiol, igual que Junqueras, dóna una imatge desenfadada. El líder popular apareix somrient, sense corbata i amb l’americana descordada. Encara que en l’eslògan aparegui la paraula ‘Espanya’, i a més, escrita en castellà, la part inferior del cartell conté la senyera, per recordar que és un partit que busca ‘la solució’ per Catalunya. Igual que ERC, també conté un hashtag, que acaba de completar l’eslògan: #LaSolucióÉsPP.
CUP: Ens sobren 155 raons
La CUP presenta el cartell més modern de tots. No personalitza a cap dels seus candidats, seguint la seva línia d’actuació, on el més important no són els polítics sinó les idees que defensa la formació. El lema és “Ens sobren 155 raons”, on apareix el número 155 guixats. Això significa que els hi sobren 155 raons, o que els hi sobren raons, la principal, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Juguen amb una tipografia molt menys seriosa que la resta de partits, jugant amb els colors negre, vermell i groc, que són els corporatius del partit. El cartell té l’aparença d’un grafiti, per no oblidar que són un partit antisistema. També recorden els tres punts més importants que volen defensar: drets socials, república i assemblea constituent. El logotip apareix en gran a la part inferior de la imatge, i com altres casos, també li afegeixen un hashtag: #dempeus.
