La comissió d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment aquest dimecres la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit dels terrenys del FC Barcelona per crear l’anomenat ‘Espai Barça’.
Es tracta d’una proposta de reordenació de l’entorn del Camp Nou que preveu que el club destini 122 milions d’euros per realitzar obres d’urbanització, unes obres que obririen les instal·lacions del Barça al barri i augmentarien l’espai d’ús públic i verd.
La modificació ha tirat endavant amb els vots a favor de BComú, PSC, Cs i el regidor no adscrit, i l’abstenció de la resta de grups excepte la CUP, que ha votat en contra. La mateixa tinent d’alcalde Janet Sanz ha apuntat que tant el club com els veïns “no veuen malament” aquesta proposta.
Segons aquesta iniciativa, l’aparcament quedaria soterrat, incloent cotxes, motos, bicicletes i també autocars. Això donaria lloc a 33.000 metres quadrats d’espai privat que seria d’ús públic i 27.000 metres de zona verda. Hi hauria, a més, uns 18.500 metres quadrats per a ús d’oficina, 1.500 per a restauració i 10.000 per a la construcció d’un hotel, que tindrà com a màxim entre 150 i 160 places. A això caldria sumar 18.000 metres més per a oficines només del Barça.
El govern municipal ha fet aquesta proposta després de parlar amb el Barça i amb els veïns, però encara no hi ha un acord definitiu, ja que ara s’obre un període d’exposició pública de tres mesos, quatre perquè coincidirà amb el mes d’agost. Segons Sanz, “tothom se cita ara al procés de participació” per tal d’arribar un redactat final, que el consistori vol que quedi aprovat a principis del 2018.
Què passa amb la Sagrada Família?
No obstant això, aquesta obertura del consistori d’Ada Colau contrasta amb les maniobres que ha iniciat l’Ajuntament per bloquejar l’ampliació de la Sagrada Família deixant clar que la construcció del passeig i l’escalinata no és la seva prioritat.
De fet, la Sagrada Família avança a un ritme vertiginós amb la vista posada al 2026. Aquest és l’any en què està previst que finalitzin les obres. Les grans torres, amb la de Jesús al capdavant, de 175 metres d’altura, ja hauran despuntat llavors sobre el cel de Barcelona i la segona sagristia, l’últim edifici que es construirà en el perímetre, estarà acabat.
Però la basílica no estarà completa perquè l’Ajuntament de Barcelona no vol. En una nova maniobra amb la qual pretén deixar clar que la finalització de la basílica no és una prioritat per a la ciutat, ha decidit dificultar l’ampliació i construcció de l’escalinata que naixeria a la façana de la Glòria i que hauria d’arribar fins a l’avinguda Diagonal.
Trias havia pactat amb els veïns una afectació mínima
La Sagrada Família torna a donar-se de cara amb el número 410-414 del carrer Mallorca, l’immoble construït per Núñez i Navarro davant de la façana de la Glòria, que està en precari per incomplir el Pla General Metropolità (PGM).
El solar que en principi havia de servir per reallotjar els veïns afectats per la demolició d’aquesta finca podria finalment no destinar-se a aquest ús si l’Ajuntament segueix endavant amb els seus plans de comprar els terrenys per ubicar-hi equipaments pendents del districte. Aquesta actuació bloquejaria la creació de la gran avinguda que, en els dibuixos d’Antoni Gaudí, té un amplada com la de passeig de Gràcia.
Fa uns mesos, el districte de l’Eixample va suspendre llicències urbanístiques en deu solars amb l’objectiu d’estudiar la seva possible compra i futur ús públic com a habitatge dotacional -per a persones grans o joves- o equipaments de barri.
Semblava tractar-se d’una nova moratòria més de les moltes que està aplicant l’equip de govern d’Ada Colau. Però la suspensió afecta una nau industrial propietat d’Aigües de Barcelona, delimitada pels carrers Mallorca, Lepant, València i Marina. El solar en qüestió és el que havia de servir per construir els habitatges per reallotjar en el mateix barri als veïns afectats per la conclusió de la Sagrada Família.
Fins fa uns anys existia un conveni signat amb l’empresa d’aigües -que ja no està vigent- que permetia a l’Ajuntament exercir una opció de compra. Quan es van produir les primeres converses a tres bandes entre el consistori, el Patronat de la Sagrada Família i Agbar, es va arribar fins i tot a taxar la nau industrial.
L’anterior govern municipal va fixar el seu preu en 4 milions d’euros. En tot cas, el solar hauria de requalificar, ja que està considerat com d’equipament. Aquesta és l’escletxa normativa que vol aprofitar el govern municipal per ubicar-hi serveis. Fuentes municipals van assenyalar a La Vanguardia que no hi ha cap acord formal pel qual el solar que està afectat per la suspensió de llicències hagi allotjar els veïns de l’edifici de Núñez i Navarro.
Reconeixen que en el mandat anterior sí es va estudiar aquesta possibilitat. La veritat és que facilitar les coses a la Sagrada Família no és avui, precisament, una prioritat per a l’Ajuntament. Els responsables municipals han donat mostres d’això en més d’una ocasió. Les peticions de llicències d’obres i la qualificació de “mona de pasqua” -per part del regidor d’Arquitectura, el socialista Daniel Mòdol- són alguns exemples recents.
No entra en els seus plans iniciar un procés expropiatori d’habitatges per construir la gran escalinata, que va dibuixar en els seus plans Antoni Gaudí i que estan projectant els arquitectes.
Per a l’actual govern local el disseny de l’entorn de la basílica no està entre els seus objectius prioritaris i urgents. Aquesta operació urbanística comportaria l’expropiació de centenars d’habitatges i comerços i l’enderroc de pràcticament dues illes de l’Eixample en el cas que es complís el planejament vigent, que preveu una avinguda de 60 metres d’ampla.
En l’anterior mandat, els responsables de CiU van avançar molt en les negociacions per intentar pactar amb els veïns la futura urbanització. Es va iniciar un procés participatiu ja que van entendre que els tràmits són llargs. El propòsit era començar a acordar com havia de ser el perímetre de la Sagrada Família bastant abans que acabessin les obres.
Les associacions veïnals van imposar com a condició que l’afectació fos mínima i que es reduís la mida del passeig. També van reclamar que la Sagrada Família corregués amb totes les despeses i que els veïns afectats poguessin ser reallotjats en la mateixa zona del barri. Inicialment, s’havia calculat que la nova avinguda podria afectar uns 850 habitatges, però la reducció de la seva superfície, tal com reclamaven les associacions, va deixar aquesta afectació en només 150.
Tot aquell treball s’ha convertit en paper mullat, sobretot si prospera la maniobra de l’Ajuntament, que elimina la possibilitat que els veïns puguin ser reallotjats a l’entorn del temple.
El terreny d’Aigües de Barcelona és l’únic solar disponible a la zona i la previsió, com ja es va dir en el seu moment, de reubicar els afectats en els nous edificis d’habitatges que s’han de construir a la plaça de les Glòries mai va ser ben vista pels interessats. Les negociacions havien avançat tant que fins i tot es va arribar a pactar amb els responsables del temple la creació d’un fons social per destinar un euro de cada entrada a la Sagrada Família a sufragar el reallotjament dels veïns.
Els responsables de la Sagrada Família, així mateix, havien començat a treballar en el projecte monumental que comportaria la construcció d’una gran plataforma elevada cinc metres sobre el carrer Mallorca. Els vehicles i vianants podrien continuar circulant sobre aquesta via, ja que la nau central es troba per sobre del nivell del carrer.
Sobre aquesta coberta es construiria una plaça pública -inicialment estava previst que fos de 45 metres d’ample- que donaria accés a l’interior del temple, al qual s’arribaria a través d’una escalinata singular. Aquesta avinguda aprofitaria el desnivell de cota de quatre metres que hi ha entre la Diagonal i el centre de la basílica. Aquest projecte no consta en cap planejament vigent, de manera que seria necessària una modificació de PGM.
Fa nou mesos el ple municipal va acordar presentar una proposta d’ordenació i urbanització dels entorns de la Sagrada Família amb l’únic vot en contra de la CUP. La petició instava el govern municipal a presentar en el període de sis mesos una proposta. Fa uns dies, el popular Alberto Fernández ho recordava. El termini ja ha estat àmpliament superat i encara no s’ha posat sobre la taula cap projecte.
