Els problemes generats pel turisme, com la congestió de serveis privats i públics o els baixos salaris, està perfilant cada vegada més la cara negativa d’aquest sector econòmic. Els experts aconsellen que ara és el millor moment per crear un turisme més sòlid i de més qualitat. Els turistes que escullen Espanya en comptes de països inestables, com Egipte o Líbia, arriben als 12 milions de persones.
El sector del turisme s’ha anat convertit en un dels puntals de l’economia de Catalunya i de la resta d’Espanya, però no té el mateix ressò mediàtic els efectes negatius que en genera. En el cas estatal la contribució del turisme a l’economia ronda al voltant del 16% del Producte Interior Brut.
Aquest percentatge, que representa uns 125.000 milions d’euros, va créixer en el darrer any un 4,9%. El cas català no és aliè d’aquest context econòmic i té un turisme que li genera una gran part del PIB. En l’àmbit de l’ocupació a Catalunya unes 350.000 persones es dediquen en aquest sector. També s’ha de tenir els efectes positius que genera el turisme en altres sectors com l’alimentari (més demanda a l’estiu) o la construcció (reformes i construccions d’hotels i apartaments).
En referència al nombre de turistes, la quantitat d’estrangers que han visitat Espanya no ha parat de créixer: mentre que l’any 2000 eren 48,2 milions de turistes internacionals, ara es calcula que es superaran els 84 milions (gairebé el doble que fa disset anys).
Aquest aspecte positiu es parla constantment, sobretot ara que entrem en la temporada alta, però no de la mateixa manera de l’altra cara de la moneda. Quins problemes genera el turisme per poder tenir una visió més real d’aquest sector?
Costos socials i econòmics
L’any passat Catalunya va rebre 18 milions de turistes estrangers, un 4% vegades més que l’any anterior. Aquesta afluència massiva de turistes, a la que gran part de la societat ja s’acostumat, suposa un fort impacte en el sentit econòmic i social.
La facturació generada pel turisme beneficia a una infinitat d’empreses i és una oportunitat de feina per a milers de persones. Dels problemes que cal considerar són, primer de tot, produïts per la mateixa ocupació física de la persona. Al voltant del 75% dels turistes es concentren en la costa mediterrània i en les illes, fet que provoca una gran saturació.
La gran quantitat de persones que arriben a llocs turístics com a Barcelona suposen un repte no només dels veïns, com el que passa a la Barceloneta, sinó també del sector públic. Des de la Sanitat fins a la seguretat dels ciutadans es veuen compromeses per la gran afluència turística. Aquesta congestió també es trasllada a l’àmbit dels lloguers. Els col·lectius més desprotegits, com els joves o els de menys recursos econòmics, veuen com que ara no només no poden comprar-se un pis (per la manca de facilitat de crèdits bancaris) sinó també per la pujada de preu dels lloguers.
Un altre punt important és l’ocupació que genera aquest tipus de turisme. La ciutat de Barcelona es beneficia del turisme arribant a facturar 3.880 milions d’euros. Aquesta gran font d’ingressos, que suposa el 18% de la facturació comercial de la ciutat, genera 50.000 llocs de treball.
Encara que els beneficis siguin alts, el salari brut anual mitjà del sector és de 15.575, un 35% menys que el salari total (24.000 euros anuals). Aquesta desigualtat entre els beneficis del sector amb el dels treballadors crea una situació injusta on milers de barcelonins cerquen en el prolífer sector del turisme un lloc per guanyar-se la vida.
L’economista Miquel Puig, a La Vanguardia, parla del gran problema del turisme: “El turisme aporta molts ingressos però no genera riquesa (…) malgrat que crea milions de llocs de treball, no crea ocupació”. Puig continua referint-se als salaris baixos com un greu problema, ja que no compensa el sistema públic “l’activitat turística acaba sent subvencionada per l’estat (…) l’obsessió per tenir rècord de turistes és suïcida”.
Per últim, un altre problema que és cada vegada més important és la baixa despesa per turista. Exceltur adverteix que la despesa per turista ha caigut un 3%, arribant als 721 euros, en els darrers cinc anys.
El que no s’hauria de fer és demonitzar el turisme, com ja s’està manifestant com en els atacs a establiments turístics a Barcelona, però sí donar més importància en altres sectors econòmics i enfocar el turisme cap a un perfil de més qualitat.
