El 21 de maig Suïssa va aprovar, via referèndum, abandonar progressivament l’energia nuclear i desenvolupar les renovables. El 58,2% dels votants suïssos van recolzar el canvi. Aquest projecte de revisió de la llei va ser el resultat d’un llarg procés de reflexió iniciat després de l’accident del reactor nuclear de Fukushima, provocat pel tsunami que va colpejar les costes japoneses el març del 2011. La nova llei preveu impulsar energies renovables com la hidràulica, la solar, la geotèrmica i la biomassa. Les mesures es començaran a implementar gradualment a partir del gener del 2018. Així doncs, l’estratègia governamental pel 2050 és desmantellar les cinc centrals nuclears que produeixen gairebé un terç de l’electricitat del país, a l’arribar a la seva vida operacional útil i segura. El govern suís estima que per una llar de quatre persones amb consum estàndard, el cost addicional serà de 40 francs suïssos per any.
Aquest fet reobre la incertesa sobre les centrals nuclears del territori català. Aquest és un debat que va començar als anys 80, que és el període en el qual es van obrir les principals instal·lacions del territori català. Es tractava de les centrals d’Ascó I (1982), Ascó II (1985) i Vandellòs II (1987). Abans, l’any 1972, ja s’havia obert Vandellòs I. En aquell període hi va haver molta polèmica, ja que moltes veus es van alçar en contra de la nuclearització del país.
Actualment a Catalunya només romanen obertes les dues centrals d’Ascó i la de Vandellòs II. Vandellòs I està en procés de ser desmantellada. Gairebé el 80% de tota l’electricitat elèctrica generada a Catalunya és d’origen nuclear. I això es fa únicament aquestes en tres centrals: Ascó I i Ascó II (Ribera d’Ebre), i Vandellòs II (Baix Camp). Aquesta forma tan centralitzada de producció d’electricitat fa que tinguem un sistema elèctric caracteritzat per molt pocs productors i moltíssim consumidors, i amb grans extensions de xarxes elèctriques de molt alta tensió, que creuen el país, per transportar l’energia produïda als llocs de consum.
Amb aquest consum tan elevat d’energia nuclear sorprèn que el tema de la desnuclearització de Catalunya no hagi arribat encara en el debat de la independència. De fet, és un tema que no s’ha ni plantejat, un fet totalment incert, ja que presenta complicacions de tot tipus: de seguretat, de model energètic… Com es pot fer un debat sobre la independència sense que aquest tema hagi aflorat?
Avantatges i inconvenients de les centrals nuclears
Evidentment les centrals nuclears presenten alguns avantatges i alguns inconvenients. D’una banda, no generen impacte en el canvi climàtic, però de l’altre, hi ha el risc d’accidents, que tot i ser improbables, poden tenir greus conseqüències, com ja s’ha vist. A més, les nuclears no poden modelar-se en funció de les quotes de demanda, i l’energia no es pot acumular, contínuament se n’està produint. Catalunya disposa de 3 de les 8 centrals d’Espanya. Per la qual cosa, en una Catalunya independent, es podria donar la circumstància que la quantitat d’energia nuclear produïda aquí fos tan elevada que obligués a exportar.
