El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha ordenat al Consell de les Llengües Oficials de l’Estat que dictamini si el català i el valencià són o no idiomes diferents. Aquesta petició ve donada com a resposta a l’advocat de Barcelona Joan Vall, que va demanar explicacions de per què es fan distincions en algunes webs de l’administració.
El Consell de les Llengües Oficials de l’Estat és un organisme que es va constituir a principis del 2008. És l’òrgan col·legiat d’anàlisi, impuls i coordinació tècnica entre els diferents Ministeris en relació a l’ús de les llengües oficials del territori. El seu principal objectiu és garantir el compliment de la normativa aplicable en aquesta matèria en l’Administració General de l’Estat, promovent la difusió a la societat dels valors del plurilingüisme.
Si finalment s’entén que el valencià i el català són el mateix idioma, l’advocat emplaça al Consell a adoptar les “mesures adequades perquè la unitat lingüística quedi clara en totes les publicacions”. En la seva sentència, el Tribunal declara “vulnerat” el dret fonamental de petició del demandant, ja que el 2015 va demanar al Consell “una explicació raonada” sobre la distinció de les dues llengües en llocs web de l’administració.
La polèmica no arriba a les balears
Amb el català que es parla a les Illes Balears no hi ha tant de misteri. Els dos territoris estan conformes en què es parla el mateix idioma, però en dialectes diferents. L’última prova està en el ple del Consell de Mallorca del dijous passat. El grup de C’s va presentar una moció per escrit amb el següent text: “ja han imposat que xerrem català i ara volen que siguem català-mallorquins. Lo pròxim serà que siguem 100 per 100 catalans?”. A més, la portaveu del partit, Catalina Serra, va afegir que: “jo li deman que defensam les nostres hermoses paraules mallorquines. Volen que els mallorquins ens convertim en catalans?”.
Davant d’aquesta pregunta, el president del Consell, Miquel Ensenyat, va decidir acabar amb el tema de soca-rel: “Miri, jo si el que es parla des del sud de Califòrnia fins a la Patagònia, del Cap de Gata fins a Finisterre, que deia aquella cançó… si això és castellà o espanyol, o com li vulguin dir, vostè li pareix que des dels Pirineus fins a Alacant, o fins a l’Alguer, el que es parla són 14 llengües? Vostè realment ho creu?”. I després afegia: “s’objectiu d’una llengua és que la gent s’entengui. Per tant que cadascú parli el que vulga!”.
