La figura del conseller de districte històricament estava protagonitzada per algun veí del barri, que col·laborava a la millora de les estructures del districte, avisant quan alguna cosa no anava bé i quan alguna calia ser canviada. Evidentment era una funció que no estava retribuïda, però ja fa anys que, amb el govern socialista, aquest rol va canviar, i actualment aquesta figura està ocupada pels regidors locals, que a més a més de cobrar, ho fan amb uns sous astronòmics. Trias no va canviar aquesta situació, però actualment ni Colau ni la CUP tampoc han fet res per canviar aquest estat.
Un simple conseller té un sou molt elevat, de 42.720 euros si es tracta d’una dedicació completa, però si la dedicació és parcial del 50%, el salari també puja als 21.360 €, i si és del 25%, és de 10.680 euros. Però encara que el regidor tingui un sou molt elevat, com a mínim té una tasca per complir, mentre que el conseller de districte no té cap tipus de poder executiu, i el seu salari pot arribar als 47.000 euros en cas de la dedicació completa, i de 21.360 € en cas que aquesta sigui del 50% (i de 10.680 euros si és del 25%). A més, els consellers de districte disposen de dietes, amb un límit d’acumulació de deu mil euros.
Hi ha més de 15 consellers de districte per cada un dels districtes de Barcelona, i si tenim en compte que en total en són 10, la xifra del que suposen aquests salaris es disparen com a mínim a 150.
La funció que tenen els consellers de districte és reunir-se un cop cada dos mesos amb tots els membres del consell per parlar de com va el barri, però el seu poder és tant limitat que només tenen veu, però no vot. No tenen capacitat de gestió ni executiva, ni despatxos per atendre la gent, ni cap mitjà tècnic al seu abast, ni tant sols cap recurs. La seva única obligació és assistir a les reunions mensuals que comporta el seu càrrec. Així doncs, Colau perpetua als barris els professionals de la política, o dit d’una latra manera, la professionalització dels polítics de barri.
I és que aquesta figura estava pensada perquè l’ocupessin alguns veïns que representessin tots els colors polítics i que estiguessin presents per veure tot el que passava al districte. Però en cap cas estava pensat com un càrrec professionalitzat, perquè al ser professional, no permet al botiguer, o al pare de família que vol participar en coses del barri, a poder-ho fer. Actualment es col·loca a gent de l’aparell perquè cobri per fer altres feines del partit.
Qui més forma els consells de districte?
A banda d’aquests consellers, que estan distribuïts en funció del resultat de cada partit al districte, cada districte està compost pel president, que normalment és un regidor del govern (però no sempre), per un regidor de districte, que és el que té el poder executiu, i finalment pels regidors de l’oposició.
Encara que aquesta no sigui una situació que hagi buscat l’actual govern municipal, en contra de les seves suposades polítiques d’austeritat i transparència, no s’ha fet res al respecte per canviar-ho. De fet, es podria dir que els districtes continuen essent una fàbrica d’aparells polítics, de professionals de la política a l’escala més elemental, en lloc de ser una escola de ciutadania.
