Aquesta mitjanit del divendres 8 de maig ha començat la campanya de les municipals a Espanya. Una carrera que durarà 15 dies i que portarà a tots els ciutadans a votar el 24 de maig als alcaldes i alcaldesses de tots els consistoris de l’estat. Unes eleccions que han començat amb força a Barcelona, lloc clau a Catalunya, on alguns veuen en aquesta convocatòria com una primera volta de les autonòmiques anunciades per al setembre d’aquest any.
Així ho han fet els nacionalistes d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que han escollit l’eslògan de “La Barcelona del sí”, amb clara referència a la seva aposta per la independència de Catalunya. Una realitat que també es pot observar en el fet d’haver escollit a Alfred Bosch com a candidat, una persona que ja s’havia presentat com a cap de llista a les generals i que, fora de presentar aquestes eleccions en clau municipalista, ho fa en clau nacional.
Tot el contrari que el candidat de Convergència i Unió (CiU) i actual alcalde, Xavier Trias, que amb una imatge als cartells molt personalista i molt ben elaborada, on es ressalten les seves ulleres com a indicatiu i amb un eslògan com “Trias, l’alcalde de tots”, procura allunyar-se del debat nacional. Una qüestió que, com li ha succeït al partit en general, creu que podria passar-li factura. La seva campanya, per tant, tracta potenciar la seva “bona gestió” com a alcalde de Barcelona.
Una imatge neutra ha estat l’escollida pel Partit Popular de Catalunya (PPC) d’Alberto Fernández Díaz: “Treballar. Fer. Créixer” sobre un fons blau. Un lema que no ha deixat de ser polèmic, sobretot després que el Partit Nacionalista Basc (PNV) acusés al PP d’haver-li copiat l’eslògan que ells van presentar el 18 de gener per al municipi de Durango: “Fer. Créixer.” El discurs del candidat, però, és més dur. Fernández Díaz s’ha presentat com una “alternativa al nacionalisme” de Trias i a “l’extremisme antisistema” d’Ada Colau.
Com a alternativa també es presenten els de Ciutadans que aspiren a treure, per primera vegada, representació al consistori. La seva candidata, Carina Mejías, opta per un eslògan que demana el canvi per a Barcelona: “Barcelona pide cambio”. El partit d’Albert Rivera ha apostat per uns cartells molt senzills, poc creatius però funcionals, que comparteixen tots els candidats de la formació a les eleccions municipals. Un canvi, però, que volen fer “dintre del sistema”, fet amb el qual es voldrien diferenciar de la candidatura d’Ada Colau
La candidata de Barcelona en Comú, d’altra banda, ha agafat com a eslògan el nom del seu partit, “Guanyem Barcelona”, i com a cartell la seva imatge personal. Colau ha apostat també per potenciar el principal referent del partit, ella mateixa, per sobre de la del grup, de recent formació i poc conegut. Aquesta candidatura aspira a entrar amb molt de poder a l’ajuntament i, fins i tot, alguna de les enquestes la senyalen com a guanyadora.
Més atrevida és la campanya del Partit Socialista de Catalunya (PSC) amb Jaume Collboni al capdavant. Aquests han apostat per anomenar-lo “l’alcalde del progrés”. Un missatge directe al qual l’acompanyen preguntes com “de debò Barcelona va de Trias o Colau?” o “de debò Barcelona ha de triar entre dreta o incertesa?” seguides pel hastag #NOFOTEM. Els cartells, que també, segons asseguren, vindran acompanyats d’un spot a les televisions del mateix caire, pretenen donar un cop a la taula per a aconseguir no treure un mal resultat a un ajuntament històricament socialista.
La CUP i la seva candidatura “Capgirem Barcelona“, d’altra banda, ha escollit un cartell on surten les mans de “la pinya” dels tradicionals Castells humans catalans amb un eslògan molt adient a la imatge, “Barcelona a les teves mans”, i un subtítol que fa referència a la possibilitat més que probable de què la formació entri a l’ajuntament: “Entrem amb força”. La CUP aposta per presentar-se com una candidatura “rupturista” i prescindeix d’utilitzar la imatge de la seva cap de llista María José Lecha Gonzàlez, pràcticament desconeguda pel gran públic.
