Ha fet falta molt poc temps, dies, perquè la qüestió de la seguretat provoqués el primer conflicte en el sí de l’Ajuntament, demostrant que les polítiques de partit continuen imposant-se a les necessitats de Barcelona, quan és evident que té un problema que traspassa tots els límits i que no es pot abordar amb mesures de pa sucat amb oli.
El Ple extraordinari celebrat dimarts a la Casa Consistorial, dedicat a la seguretat, va quedar dissortadament concentrat en un punt que, tot i ser important, no és ni molt menys el més determinant. Quina era doncs la raó de l’interès de focalitzar el debat en els ‘menas’, com va succeir? Doncs que feien fàcil la demagògia d’un humanisme falcejat.
Tot venia a compte de les declaracions del tinent d’alcalde de seguretat ciutadana, Albert Batlle, en el sentit que la millor solució per a molts d’aquells ‘menas’ era retornar-los al seu país perquè aquí eren carn de canó per a la delinqüència, la drogoaddicció i la prostitució.
Batlle no feia altra cosa que descriure el que ve succeint els últims anys, perquè la capacitat de tutela de la Generalitat, no únicament és limitada, sinó qualitativament ineficaç. No disposa d’un planter de professionals suficients per atendre els menors i ha d’improvisar contractant personal eventual sense una suficient verificació de les seves capacitats pedagògiques.
Per si això no fos poc, el sistema de tutela de la Generalitat finalitza obligatòriament quan el menor ha fet 18 anys i aleshores el noi es queda al carrer, sense lloc on habitar, sense família, recursos, ni feina. I aquest és segurament el problema més gran perquè abordar la situació d’aquests nois, que creixen en nombre. A més a més, és molt difícil en un país que té 1 de cada 5 joves d’entre 16 i 29 anys que ni estudia ni treballa i una de les taxes d’atur juvenil més altes d’Europa, de l’ordre del 30%, que a més es distribueix de manera molt diferent en funció del nivell d’estudis. Mentre entre els universitaris se situa en el 10%, en els que tenen baix nivell formatiu supera el 40%.
En aquest context, tot el que es vulgui fer específicament per integrar els ‘menas’ tindrà com a conseqüència un efecte potencialment discriminatori sobre els joves autòctons, que viuen en condicions personals de pobresa i que només se salven a expenses de la seva família.
Aquesta és la situació objectiva en la que a més la Generalitat ha demostrat una reiterada incompetència per abordar-la. A partir d’aquí els discursos en el Ple de l’Ajuntament fets per ERC i JxCat, que són precisament qui governen la Generalitat, esdevenen impresentables. Acusar d’irresponsable Batlle per les seves paraules és voler dificultar el desplegament d’una política de seguretat eficient a Barcelona, a força de furgar en el que creuen que és la baula feble del govern de Colau: precisament la nova política de seguretat. Elsa Artadi va ser particularment demagògica en equiparar les posicions de Batlle amb les polítiques migratòries de Trump.
El tinent d’alcalde ja va subratllar i matisar que no es tractava de fer retornar tots aquells nois, sinó de facilitar el retorn d’una part d’ells. De fet, si la Generalitat i el govern espanyol volguessin adoptar una política eficaç en aquest tema, el que haurien de fer seria finançar programes educatius i laborals en el propi territori del Marroc, perquè el millor lloc en el que poden estar aquests nois és a casa seva.
