El nou Tinent d’Alcalde de Seguretat Ciutadana, Albert Batlle, podrà, o no, dur a terme els seus objectius, però almenys per començar té la virtut de parlar clar i en termes concrets. Les seves definicions i compromisos són una esmena a la totalitat dels 4 anys de govern Colau.
Que aquest contradicció pugui provocar tensions insostenibles amb els comuns o bé Colau assumeixi de la nova política de seguretat, en ares de gaudir del poder, és un dels interrogants bàsics d’aquest nou govern, perquè el que és segur és que Albert Batlle, un home dotat d’una extraordinària experiència en l’àmbit de la gestió de la seguretat ciutadana, no s’aplanarà per convertir-se en un home de palla com ho fou l’anterior comissionat Amadeu Recasens.
Batlle ha manifestat la seva voluntat de mantenir la unitat antiavalots de la Guàrdia Urbana, que ha estat una de les bèsties negres dels Comuns. Ha afirmat que no té cap complex en temes de seguretat i que per tant utilitzarà la legítima força dissuasiva quan sigui necessària. En altres termes, s’ha acabat la línia vermella fixada per Colau que mai es produís una foto d’un guàrdia urbà amb la porra a la mà. El seu compromís per fer desaparèixer el top manta és clar, quan afirma que: “no pot ser mai una manera de viure… hem d’impedir que facin aquesta activitat”. Que ningú esperi però una entrada de cavall perquè com ell mateix adverteix: “no es pot actuar com a piròmans”.
Una altra línia vermella que ha traspassat d’entrada és afirmar amb tota rotunditat que els MENA que no tinguin cap possibilitat de gaudir d’un familiar a Catalunya han de ser retornats, una qüestió tabú per a Colau, perquè “són carn de canó de la delinqüència, de la prostitució, de la droga, de les organitzacions criminals”. Més clar impossible.
També ha anunciat la mà dura en matèria de mobilitat, una matèria oblidada a Barcelona i que ha donat lloc a l’anarquia, sobretot per part dels nous vehicles elèctrics, especialment els patinets, i també per un augment de l’ús de la bicicleta. Els patinets s’han multiplicat per quatre en un any i han ocupat les voreres creant conflictes amb els vianants.
Però el problema no és només aquest, el respecte pel semàfor vermell, el pas de vianants, les motocicletes que envaeixen les voreres aparcades o en moviment, totes i aquests altres qüestions generades per anys d’indolència de l’autoritat, necessiten resposta, a la qual Albert Batlle es compromet. Té una tasca realment difícil per endavant, però sens dubte els seus propòsits mereixen d’entrada un consens i suport ampli. Barcelona ho necessita.
