En un moviment pendular difícil d’entendre, el conseller d’interior de la Generalitat, Miquel Buch, va anunciar la setmana passada, abans que es reunís la Junta de Seguretat convocada per Ada Colau, que destinaria 320 Mossos d’Esquadra addicionals a la ciutat de Barcelona. És una bona notícia per a la ciutat, però no tan bona per al conjunt de Catalunya, perquè si aquesta xifra es fa efectiva només quedaran 146 dels nous policies que s’acaben d’incorporar de la última promoció per distribuir per la resta del territori. Comptant que a més una part d’aquests efectius aniran a serveis especials que no seran els de seguretat ciutadana, l’efecte de la nova promoció de 466 Mossos sobre el conjunt de Catalunya serà pràcticament inexistent.
Tant territoris de poca població i escassa atenció policial, com les Terres de l’Ebre o el Prepirineu, com comarques d’elevada densitat demogràfica i d’activitat, com les de l’àrea metropolitana de Barcelona, es mantindran amb els mateixos recursos que fins ara. De fet amb menys, perquè des de fa ben bé un any hi ha un degoteig continuat de baixes de la policia de Catalunya cap a la Policia Municipal i fins i tot, i excepcionalment, cap als cossos i forces de seguretat de l’estat.
Normalment el procés era a la inversa, perquè els salaris i el reconeixement social de la figura dels Mossos d’Esquadra el feien atractiu per a altres policies. Què ha canviat? Bàsicament dos fets. El desgast polític i les tensions internes dins del cos i, de manera molt especial, la manca de recursos que es tradueix en retards en el pagament de les moltes hores extraordinària acumulades i l’escassetat de material necessari.
També la preparació i reciclatge dels Mossos que porten anys incorporats a la feina té fortes limitacions. Les pràctiques de tir, l’acondicionament físic i la preparació per a la defensa personal són llacunes que certament no contribueixen al prestigi de la seva activitat.
