Les grans riqueses energètiques i metalls preciosos que han estat detectades a l’Àrtic han creat tensió i nerviosisme entre les grans potències, Estats Units, Xina i Rússia. Així es va evidenciar en l’última reunió del Consell de l’Àrtic, format per vuit països membres i dotze observadors celebrat fa uns dies a Rovaniemi, la capital de Lapònia, al nord de Finlàndia.
Els vuit països membres són: Rússia, Estats Units, Canadà, Suècia, Noruega, Dinamarca (per Groenlàndia i les Illes Fèroe), Islàndia i Finlàndia. Els països observadors permanents no són a la zona àrtica i són: Alemanya, França, Regne Unit, Espanya, Països Baixos, Polònia i es van incorporar el 2013, la Xina, Corea, Índia, Itàlia, Japó i Singapur.
Un grup d’investigadors de l’US Geological Survey ha descobert que a l’Àrtic ha uns 90.000 milions de barrils (un 13 per 100 de les reserves) i 47 bilions de metres cúbics de gas natural (un 30 per 100 de les reserves estimades no descobertes) . D’altra banda, hi ha reserves d’or, diamants, zinc, ferro, urani i metalls preciosos).
El secretari d’Estat americà, Mike Pompeo, ha subratllat que l’Àrtic és avui un escenari “de poder i competició”, on la Xina i Rússia volen interessos creixents. A la zona, va afegir, hi ha submarins xinesos, i ha obert una nova ruta de la seda polar (Belt and Road), coincidint amb una major presència militar de Rússia, la qual demana autorització per passar pel nord de Sibèria. Rússia ha demanat connectar el Mar del Nord amb la ruta de la seda xinesa. Què van a buscar a l’Àrtic? Evidentment els enormes recursos energètics i minerals. Xina ha invertit ja 90.000 milions de dòlars en la planificació de la construcció d’infraestructures entre el Canadà i Sibèria.
Donat el desglaç de la zona àrtica, que continuarà en els propers anys, es va comentar en el Consell de l’Àrtic la possibilitat de crear una ruta marítima pel Mar del Nord que passés per sobre d’Europa, Àsia i Amèrica. Aquesta ruta, podria unir els tres continents pel Nord, el que seria la nova ruta de navegació del segle XXI, com ho van ser en el segle XX el canal de Suez i el canal de Panamà. És més, aquesta ruta marítima del Nord estalviaria temps i recorregut fins a un 40 per cent, sobretot en la ruta que passa pel canal de Suez i que uneix Europa amb Àsia. A l’agost de 2017 una nau russa va fer el recorregut per la Ruta del Mar del Nord sense trencaglaç. La ruta podria ser rendible cap a l’any 2040, segons un estudi de la Bussines School de Copenhaguen.
En el Consell de l’Àrtic, el ministre d’Afers Exteriors de Finlàndia, Timo Soini, ha protestat durant les reunions perquè atès que acaba el seu bienni de presidència (a partir d’ara aquesta passarà a Islàndia) no ha aconseguit sensibilitzar a tots els membres del Consell de la gravetat del canvi climàtic, i del perjudicial que és el desglaç de l’Àrtic, i ha criticat a Mike Pompeo que ho veu només com “una oportunitat” de futur, quan pot portar a una catàstrofe. Ha estat la primera vegada que no hi ha hagut un comunicat final conjunt, davant l’obstinació del representant dels Estats Units que no s’inclogui el problema del canvi climàtic, ni es citi a la cimera de París.
