Per què 2, si ja n’hi ha 1? Per fer-se perdonar la malifeta de convidar Carmena, l’exalcaldessa de Madrid, que com a pròleg del seu discurs ha fet públic la inexistència de presos polítics, assumint així amb plenitud les tesis dels partits del 155 que consideren que el que hi ha en tot cas són polítics presos per haver vulnerat la llei.
Després de les declaracions, els Comuns s’han apressat a declarar que ells sí creuen que els presos ho són per la seva condició de polítics, però és clar, el fet continua sent el mateix. La gran convidada d’honor al Pregó de les Festes de la Mercè és una persona que manté públicament unes tesis obertament contràries a una part no petita dels barcelonins. Segurament que l’arrel del problema no radica en l’opinió de Carmena, sinó en el fet d’haver convidat una política que continua estant en actiu malgrat haver abandonat l’Ajuntament de Madrid, i que segurament participarà en ulteriors operacions dirigides a erosionar el pes electoral d’Unidos Podemos mitjançant la persona interposada, Errejón. Perquè no ho oblidem, el cop demolidor més gran que ha sofert l’organització de Pablo Iglesias va ser l’aliança entre la futura pregonera de la Mercè i el que era un dels dirigents històrics i presents de Podemos.
Colau no ha mesurat bé la politització que ha comés en convidar una persona tan política com és avui l’exalcaldessa. El que és habitual per mantenir una certa neutralitat en la festa és que el pregoner pensi com pensi no tingui una clara alineació partidista. No és el cas de Carmena i això és el que dona importància a les seves declaracions sobre els presos, que encara s’accentuen més en atribuir a l’independentisme la causa de l’eclosió de Vox. Segurament deu tenir raó, o una bona part de la raó, però això no treu que comentaris polítics d’aquesta mena situïn la divisió en una festa, la de la Mercè, que sobretot hauria de conrear la unió.
