Sembla que fou Emmanuel Macron qui proposà a Angela Merkel la nominació de Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea. Aquesta veterana política alemanya de la CDU ha resultat ésser la solució a una tensa situació entre els principals països europeus, incapaços de posar-se d’acord per nombrar la nova cúpula de les institucions de la Unió Europea.
Fi del Spitzenkandidat
Von der Leyen no és un nom que sonava entre els comentaristes de les negociacions. Tot i ésser membre del partit cristià-demòcrata de Merkel, i formar per tant part del Partit Popular Europeu que fou la força més votada a les eleccions al Parlament Europeu, la seva nominació ha despertat un cert malestar per no formar part dels caps de llista de les formacions polítiques europees.
El procés del Spitzenkandidat, ideat pel Parlament Europeu per democratitzar les institucions, quedaria doncs virtualment destruït després d’haver-se emprat sols un cop al 2014, si la cambra parlamentaria confirma a Von der Leyen.
Els 28 han salvat la crisi que els enfrontava per escollir la plana major de l’UE, però ni Merkel ni la major part de formacions polítiques semblen massa satisfets. La canceller alemanya ni tan sols havia posat el nom de Von der Leyen sobre la taula, i els seus aliats bavaresos, que havien aconseguit posicionar com a Spitzenkandidat del PPE a Manfred Weber, estan furiosos. El ministre-president de Baviera parla inclús d’una “derrota de la democràcia”.
També estan indignats molts eurodiputats liberals i socialistes, que esperaven fer un front comú per proposar el Spitzenkandidat social-demòcrata, el holandès Franz Timmermans. El SPD alemany acusa Merkel d’haver preparat una “trampa política”.
Per què Merkel no havia pensat abans en Von der Leyen?
Sembla ser que la canceller alemanya no confia massa en la capacitat de Ursula von der Leyen en dirigir la Comissió Europea, i ha dubtat fins al darrer moment. No obstant, la veterana política ha estat la sola col·laboradora de Merkel que ha ocupat consecutivament tres carteres ministerials: família, treball i defensa. De fet, Von der Leyen ha estat ministre de Merkel des de que aquesta última esdevingué cancellera al 2005.
Von der Leyen, metge de professió, mare de set fills i filla d’un alt càrrec de la CDU, té una forta personalitat i tendeix a imposar el seu lideratge. Segons un polític que la coneix bé citat pel País, “no és una jugadora d’equip” i “en les negociacions tendeix a pensar massa en ella mateixa”. Tot i això, se la reconeix com una treballadora infatigable que d’altra banda passava els caps de setmana invariablement en família quan els seus infants eren petits.
Von der Leyen va impulsar reformes enèrgiques durant el seu temps com a ministre de familia. Com a ministre de defensa, però, se l’ha acusat d’efectuar una gestió mediocre i de no aconseguir modernitzar les forces armades alemanyes, que pateixen des de fa temps un alarmant abandonament.
Von der Leyen és propera als Estats Units, tot i que com a ministre de defensa ha reivindicat la necessitat d’organitzar millor la defensa europea i d’augmentar els pressupostos de defensa dels Estats Membres.
