«L’Ebre perdria cabal sense l’aportació del Segre. Cert! També podem dir que el Segre solament pot arribar al mar, unint-se a l’Ebre». Aquesta expressió metafòrica no és meva. Crec que és del Col·lectiu Treva i Pau. Una metàfora o comparació. Es compara l’Estat amb el riu Ebre. I Catalunya amb el seu afluent principal.
Per descriure el conflicte entre el separatisme i l’Estat s’han utilitzat moltes comparacions: Un matrimoni mal avingut. Dos trens que poden xocar. I darrerament aquesta metàfora fluvial.
Per descriure, en particular, l’evolució del procés, també s’han utilitzat diferents metàfores: Un vaixell que s’enfonsa. Un edifici que s’ensorra.
De totes les metàfores, la fluvial, és la que permet un abordatge més raonable: Ens convé canalitzar el riu esmentat. Orientar el seu curs, sense interrompre el fluix. L’Estat ha de tornar-se més atractiu, ha d’abordar amb generositat el tema dels presos, ha de traspassar certes competències, ha de ser més transparent distribuint els recursos.
