No hi ha dubte que un dels periodistes més ben informats de la política espanyola i amb una capacitat d’anàlisi de major finetza és l’Enric Juliana. A partir d’aquesta premissa, i d’acord amb el que ha vingut escrivint a La Vanguardia, l’última peça “Mirage en vol rasant” és una declaració explícita de que el govern de París estaria incidint fortament en la política espanyola per garantir l’elecció de Sánchez. De ser així, es produiria per primera vegada i d’una forma molt explícita, una intervenció del govern francès en un affaire tan delicat com és la governació del seu veí del sud. No hi ha precedents contemporanis en aquest sentit i, si fos cert, evidentment ens retrauria a altres èpoques passades.
Les raons que poden avalar aquesta teoria són les estretes relacions entre Macron i Pedro Sánchez que el va visitar tot seguit després de les eleccions del 26 de maig. Aquest fet constitueix una primera crida d’atenció. L’altra és la pressió pública i notòria que Macron i la seva gent ve exercint sobre Ciutadans perquè donin suport o s’abstinguin, almenys, en la votació de Sánchez per a la presidència del govern. L’acció, molt descarada, té un potencial considerable perquè a Ribera se’l considera un aliat preferent del president francès, i també perquè comparteixen grup al Parlament Europeu.
La tercera dada d’aquesta equació la constituiria Valls, que ha facilitat d’una manera insòlita que el PSC arribi al govern de la ciutat de Barcelona i tant aquest partit com Ada Colau estiguin en deute amb ell, en haver barrat el pas amb els seus 3 vots (que ara en són només 2 amb la marxa de Corbacho a la disciplina de Cs) a l’alcaldia a Maragall. Aquesta possibilitat tampoc seria vista amb bons ulls des del govern francès, que segueix amb molta atenció la situació política de Catalunya i en particular la de Barcelona pel seu impacte internacional. En aquest sentit, Colau seria la millor opció viable donat que és vista com una política inofensiva des del punt de vista dels interessos d’estat dels gals.
