El president nord-americà Donald Trump porta mesos fent mítings i enviant missatges als anomenats “estats frontissa”, aquells territoris que concentren el vot indecís i sovint entronitzen els màxims mandataris dels Estats Units.
De fet, però, es podria dir que Trump ha menat una campanya continua des de que arribà al poder. El president ha combinat comunicació a través de les xarxes socials, trobades amb els seus seguidors i implementació de mesures estrella del seu programa per a guanyar legitimitat.
Trump ha llançat formalment aquest dimarts a Florida la seva campanya de reelecció al 2020, en un míting en presència de 20.000 seguidors. Es preveu que la retòrica de Trump sigui encara més agressiva que al 2016. Una possible estratègia per neutralitzar la multitud de rivals demòcrates que mantenen posicions inauditament a l’esquerra, com Kamala Harris o Bernie Sanders.
De fet, es preveu que en els propers dies una vintena d’opositors demòcrates arranquin també les seves campanyes respectives per tal de guanyar la codiciada posició de rival de Trump. No obstant, les diferències que mantenen entre ells i la necessitat de desfer-se políticament dels rivals interns farà que les ganivetades vagin sobretot dirigides als companys de partit. Perquè per la resta, tots estan d’acord: cal fer fora a Trump i desfer la seva acció de govern a qualsevol preu.
Davant aquesta jauria furiosa, els republicans emergeixen cohesionats entorn d’un líder al que tot l’establishment del partit menyspreava al 2016. No obstant, la campanya no es presenta fàcil per a Trump.
Percentatge d’aprovació i enquestes en contra de Trump
El percentatge d’aprovació del president s’ha mantingut entre un mínim històric al octubre del 2017 del 37% i un màxim històric del 47% al octubre del 2018. Actualment se situa entorn al 46%. El percentatge de desaprovació de Trump ha estat fins ara sistemàticament superior al d’aprovació, tot i que darrerament les distàncies s’han reduït.
A més a més, i tot i que cal prendre amb moltes reserves qualsevol enquesta publicada 14 mesos abans les eleccions, els candidats demòcrates més ben posicionats surten sempre vencedors.
Aquests darrers mesos, la candidatura de Joe Biden, vicepresident de Barack Obama i membre del sector més conservador dels demòcrates, ha guanyat notorietat.
Potser Biden acaba convertint-se en el Jeff Bush del 2020: el candidat preferit en un primer moment i figura relativament de consens entre republicans i demòcrates, que es veu no obstant depassat per l’agressivitat ideològica que caracteritza les primàries. De moment, però, sembla que l’equip de Trump ha de prendre aquesta amenaça més seriosament que els candidats més ideològics i allunyats del centre polític.
Si la seva candidatura manté el rumb, Biden s’enfrontarà possiblement a Elizabeth Warren, representant de l’esquerra acomodada de Washington DC i coneguda per assegurar que té sang índia a les venes.
Les enquestes de les primàries demòcrates posicionen a Biden (entorn al 30-35%), seguit per Sanders (15-20%) i finalment Warren (10-15%) com principals favorits.
