El nou govern municipal de Barcelona és de continuïtat. Així ho ha proclamat l’alcaldessa. Ha dit que necessitava 4 anys més per completar la feina iniciada. En aquest sentit, els 100 dies de gràcia que té tot nou govern juguen molt poc. Des del primer dia que es constitueixi el consistori l’exigència ciutadana s’ha de fer evident. La incorporació del PSC, en tot cas, reforça la capacitat de treball i per tant és un al·licient per mostrar resultats.
El nou govern municipal ha d’abordar qüestions que estan verges de tractament polític.
Una d’elles és la de la nova mobilitat. La nova dècada que està al caure plantejarà una revolució en la forma de desplaçar-se per les ciutats. Per tant, no estem parlant d’un futur llunyà sinó de reptes i oportunitats que han d’enfocar-se des d’ara. L’Ajuntament ha de donar resposta a aquesta nova mobilitat i a la introducció sistemàtica del big date del trànsit, la intel·ligència artificial, la connexió 5G i el potencial de tot plegat, aplicat a través d’algoritmes, a fer més fàcil i sana la forma de desplaçar-se per Barcelona i la seva àrea metropolitana.
L’altra gran qüestió que està gairebé intocada és la prevenció sobre el canvi climàtic. Barcelona n’està patint els efectes i aquests es multiplicaran. No hi ha respostes ni plantejaments a l’alçada del repte. Per exemple, no té sentit no reforestar tota el vessant municipal de Collserola o mantenir la dissortada política de places dures, o no incentivar la reforma dels edificis per fer-los energèticament més eficients i climàticament més adients.
En un altre ordre de coses, una ciutat que es vol capdavantera en l’àmbit dels drets socials no pot mantenir més una política tan desfasada com la que aplica a les persones sense sostre, tant les que viuen al carrer com les que romanen en infrahabitatges. Calen solucions d’un altre nivell i de molta més qualitat.
Finalment, i això és urgent, les voreres de Barcelona no poden continuar sent un àmbit cada vegada més perillós i anàrquic a causa dels vehicles elèctrics i les bicicletes que hi circulen amb profusió. Aquí no es tracta que no hi hagi una resposta concebuda. Al contrari, hi és en els termes de l’ordenança municipal aprovada el mes de gener, convertida en paper mullat. El que no està ni tan sols plantejat en aquest cas és com fer-la complir, com aconseguirà l’ajuntament acabar amb tanta anarquia i transformar la lletra morta de la seva llei en norma de convivència.
Naturalment, aquests no són els únics grans desafiaments que té. Habitatge, turisme massiu, delinqüència, degradació de l’espai públic, augment de la desigualtat entre territoris, manca d’inclusivitat social als centres públics… Totes aquestes qüestions s’arrosseguen i necessiten també respostes. Però aquestes no han de venir en detriment d’abordar les grans assignatures pendents.
