En aquesta ocasió les eleccions d’alcaldes a Catalunya han tingut punts conflictius i de violència verbal. El més important de tots ha estat precisament a Barcelona.
Per primera vegada, la tradicional passejada des de l’Ajuntament a la Generalitat, travessant la Plaça Sant Jaume, per complir amb la protocol·lària visita al president de la Generalitat va estar protegida per tanques que establien una àmplia separació entre el públic congregat, unes 2.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, i els regidors que desfilaven. També hi havia un nombrós contingent dels grups d’intervenció de la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra.
La cridòria, els insults i les desqualificacions anaven concentrats cap a Ada Colau perquè els grups independentistes presents, convocats per l’ANC, Òmnium, ERC i JxCat, eren àmpliament majoritaris, de manera que van arraconar a un extrem el petit nucli de partidaris de l’alcaldessa. En aquesta ocasió, l’espai públic fou de l’independentisme que mostrà una capacitat de mobilització molt més gran que la dels Comuns.
A més dels insults es produïren també llançaments d’objectes, entre ells un ou amb pintura groga, que va impactar en un membre de la comitiva i un altre que no va arribar a esclatar.
Aquest fet pot ser purament circumstancial o bé respondre a la voluntat de l’independentisme de convertir el mandat de Colau en un conflicte permanent. De ser així, la situació política a la ciutat es complicaria perquè generaria una forta pressió sobre aquells sectors dels Comuns que, tot i veure la necessitat de mantenir l’alcaldia, mantenen voluntat d’aproximació a l’independentisme. La situació podria escampar si amb el pas del temps el cansament de Maragall el portés a abandonar i el grup municipal caigués en mans d’un nou lideratge que permetés un pacte i l’entrada al govern amb els Comuns i el PSC. Però és evident que aquesta possibilitat només és hipotèticament possible a molt llarg termini i per tant els 2 primers anys de mandant poden ser francament difícils per a l’alcaldessa.
A Sabadell diversos concentrats davant les portes de l’Ajuntament han intentat accedir a l’interior , on se celebrava el ple de presa de possessió de Marta Farrés.
Els manifestants han cridat “¡lladres!” i “¡fora!” perquè no estan d’acord amb el suport que Podem li ha donat al PSC perquè Marta Farrés sigui escollida alcaldessa de Sabadell. A més, han fet sonar les cassoles, i fins i tot han arribat a llançar objectes contra la Guàrdia Urbana que custodia la porta de l’Ajuntament
I per últim, un cas particularment dramàtic i alhora còmic, es va produir a Santa Coloma de Farners, poble d’on és originari el president de la Generalitat i en el qual encara hi viu la seva germana. Allà la baralla va exigir paralitzar l’elecció de l’alcaldessa que no va ser possible fins a la tarda. La trifulga va ser monumental.
És el lloc on la intervenció directa del president Torra va aconseguir que finalment JxCat i ERC es posessin finalment d’acord i no competissin per l’alcaldia, i acabessin pactant,en lloc de fer-ho amb el PSC, que era el seu soci inicial.
Aquest fet té diverses lectures. Una d’elles, gens afalagadora per al president, és que el seu pes polític no arriba més enllà de poblacions com Santa Coloma de Farners.
