S’estima que les forces kurdes recolzades pels Estats Units retenen més de mil homes i dones provinents de països europeus, així com nombrosos nens que han tingut entre ells, en camps al nord de Síria.
Són una part del que resta de l’onada de jihadistes que deixaren Europa per unir-se a Estat Islàmic a Síria i l’Iraq entre 2014 i 2017. Els Estats Units han demanat als països d’origen dels combatents i les seves famílies que els facilitin la tornada per tal de jutjar-los sobre sòl nacional.
Però les capitals europees s’hi resisteixen: anar a buscar els seus ciutadans és un procés llarg i costós en recursos humans i materials, i molts codis penals no estan adaptats per a tractar els crims de que se’ls acusa (sovint no només pertinència a una organització terrorista, sinó també crims de guerra, i tot plegat en circumstàncies ben particulars com unió a una insurgència). Inclús un cop han estat enviats a presó, segueixen posant problemes: el perfil de reclús islamista tendeix a propagar la seva ideologia entre els companys de cel·la.
Per tots aquests motius, els governs europeus prefereixen “externalitzar” la justícia als països on han comès els crims. Tal i com un portaveu del govern britànic comentà recentment, “els combatents estrangers han de ser conduits davant la justícia seguint el degut procés legal en la jurisdicció més apropiada”. Traducció: millor que se’n ocupi l’Iraq.
Per la seva banda, Alemanya ha evocat la “dificultat extrema” d’organitzar la seva repatriació. Per a les autoritats consulars austríaques, és “massa arriscat” enviar personal a recollir els reclusos austríacs a Síria. Finalment, França anuncià directament al febrer passat que enviaria 14 terroristes francesos a judici a l’Iraq.
La principal controvèrsia que suposa aquesta solució és la duresa de la llei local comparada amb la dels països europeus, que condemna als jihadistes a penes de mort. Se sap que almenys 3 belgues i 11 francesos ja han estat executats a l’Iraq, cosa que ha situat França en una situació incòmoda al haver de decidir entre la mort del terrorista o la seva repatriació.
El cap de llista a les europees del Reagrupament Nacional (ex-Front Nacional) Jordan Bardella, aposta per evitar el retorn a tota costa, retirar-los la seva nacionalitat i deixar-los a la seva sort a Síria i l’Iraq. De fet, nombrosos països implementen aquesta mesura de forma discreta.
El Regne Unit hauria retirat la nacionalitat a 130 persones des del 2010, tot i que no està clar quants d’aquests casos s’expliquen per la vinculació d’un ciutadà britànic a Estat Islàmic. No obstant, són públicament conegudes diverses situacions en que Londres ha revocat la nacionalitat de dones jihadistes.
En cadascuna d’aquestes ocasions, la Foreign Office ha esgrimit que les acusades podien optar a altres nacionalitats per vincles familiars (Bangladesh, Pakistan). Aquí també, però, es planteja el problema de la pena de mort a que seran possiblement condemnades. A més a més, el dret internacional humanitari estipula que tothom té dret a una nacionalitat.
Una qüestió encara més espinosa la suposen els fills que els terroristes tingueren durant els anys com a membres d’Estat Islàmic. Suècia ha admès el retorn dels set fills d’un jihadista suec, però països com Dinamarca s’oposen fermament a aquesta mesura. El ministre d’immigració danès ha afirmat que els pares dels infants de jihadistes “donaren l’esquena a Dinamarca”, i que per tant “no hi ha cap raó per la qual els seus fills puguin ser ciutadans”. França ha aturat el repatriament de 150 fills de jihadistes francesos per temor a l’opinió pública.
