Si res no se li tomba, la reelecció d’Ada Colau com alcaldessa de Barcelona sembla un fet i, a més, amb la majoria absoluta, en contrast amb la seva migrada proclamació del mandat anterior, amb 11 regidors sobre 41, i en raó de ser la llista més votada.
Aquest fet es deu a la raó de vetar el pas a Margall, a ERC, i a l’independentisme, en definitiva. Només aquest fet explica el suport quasi incondicional -està per veure el fruit- del PSC, i el lliurament sense contrapartida de Valls i els seus dos regidors.
Molt malament ho ha hagut de fer Maragall, vist com un trànsfuga pels socialistes, i que reviu velles pugnes de família en el si del PSC. No és un fet menor que el seu germà Pasqual, qui va liderar la Barcelona olímpica, fou literalment expulsat de la presidència de la Generalitat pel seu propi partit, a la cerca d’un major ordre en el govern que va aportar Montilla
Molt malament ho ha fet ERC quan, malgrat el seu discurs d’ampliar les bases, ha estat incapaç d’evitar que Collboni, un altre expulsat, en aquesta ocasió per la mateixa Colau, del govern municipal pel seu “col·laboracionisme” en l’aplicació del 155, s’entregui a l’alcaldessa en funcions. Hom ha de preguntar-se quin tipus de visió política presideix ERC, quan a setmanes de pactar Barcelona s’oposa a que un català, Iceta, presidís el Senat, trencant amb un sistema d’elecció consuetudinari dels senadors elegits pel Parlament de Catalunya.
El resultat és l’anomalia Colau. Serà investida per majoria absoluta quan tots la volien fora, començant pel propi Valls. El seu bon resultat al districte Sarrià-Sant Gervasi, l’únic on Valls va guanyar, no es independent d’aquella oposició. Molts celebren la seva decisió com la d’un gran polític, però no està gens clar que tal eufòria regni entre tots els que el varen votar. De fet i malgrat la importància de la raó, barrar el pas a Maragall i a ERC constata una vegada més que la democràcia representativa, tal i com es practica, atorga la plena propietat dels vot als respectius cap de llista sense més. El vot com a xec en blanc.
Colau serà elegida per majoria absoluta amb el pitjor registre de tots els alcaldes democràtics de Barcelona. Amb només 10 regidors, amb un empat entre valoracions positives i negatives -quan Trias va perdre malgrat que les positives superaven en 20 punts les negatives- quan el 60% dels barcelonesos creuen que ha deixat la ciutat pitjor de com la va trobar per un 37% Trias, i un 44% d’Hereu quan van ser derrotats.
Colau serà, per tant, l’alcaldessa que començarà el seu mandat amb una molt àmplia actitud en contra dels seus conciutadans. I cal dir que això no és normal, per moltes raons que s’adueixin. En realitat, el seu èxit és una anomalia més que cal situar entre les conseqüències de la irrupció de l’independentisme. Perquè en condicions normals és difícil que, amb els resultats assolits, Ada Colau hagués repetit a l’Alcaldia.
