La setmana passada, el Primer Ministre d’Israel sortint i vencedor de les darreres eleccions, Benjamin Netanyahu, fou incapaç de formar una col·lació de govern. Era la seva darrera oportunitat abans de convocar noves eleccions al Kénesset, el parlament israelià. Els comicis s’han anunciat per aquesta tardor.
La falta de govern estable, podria pensar-se, sumada al moment de risc de crisi major entre l’Iran i els Estats Units, sumirà els Israelians en una profunda preocupació i incertesa.
No obstant, la sola sensació negativa que l’anunci de la nova ronda electoral ha provocat a Israel és cert tedi. Tedi al pensar que hauran de tornar a passar pel tràngol d’una campanya electoral histriònica i veure nous spots còmics de Netanyahu.
Un moment dolç
Més enllà d’això, els israelians estan passant per un dels millors moments de la història moderna del seu país. Israel ocupà la 13ena posició entre els països més feliços del món, la taxa d’atur es manté baixíssima al 4%, els turistes afloren i ja ningú té por de fer-se apunyalar al prendre l’autobús.
A ben pocs preocupen les protestes i boicots àrabs i d’altres sectors de la comunitat internacional. De fet, sembla que Israel fa notables progressos en les seves relacions amb veïns àrabo-musulmans.
Amb la tornada de la calor, les platges al sud de Tel Aviv es tornen a omplir, indiferents als coets que Hamas llançà recentment contra territori israelià. La possibilitat que l’Iran obtingui la bomba atòmica preocupa en certa manera, però els israelians comptem evitar-ho com s’ha fet fins ara: amb les sancions nord-americanes, la seva pròpia dissuasió militar i accions quirúrgiques si necessari.
La qüestió palestina ja no interessa
Ocupats amb els seus propis assumptes –business as usual, es podria dir-, la població sembla segons Foreign Policy haver-se anat desinteressant per la qüestió palestina. La gran majoria de israelians han interioritzat que els palestins no volen, ni poden, negociar de bona fe. Per tant, adreçar l’espinós assumpte s’ha anat convertit poc a poc en irrellevant. L’anunci del proper pla de pau concebut pel gendre de Trump, Jared Kushner, no suscita cap emoció, ni positiva ni negativa.
A nivell de política interna, sembla que Netanyahu podria sortir més ben parat a la tardor. La seva victòria seria aclaparadora, senyala l’expert Steven A. Cook, si no fos pels escàndols legals que ha protagonitzat en els darrers anys. Els israelians reconeixen en general que la política del primer ministre sortint ha mantingut el seu país pròsper i segur. I, en definitiva, no és això el que més compta?
