Les paradoxes de la política tenen de vegades una certa elegància. Mentre a Madrid el nom de Salvador Illa continua circulant en les especulacions sobre el futur del socialisme espanyol, a Catalunya una enquesta d’Ipsos per a La Vanguardia li posa damunt la taula una realitat força menys confortable: el PSC cauria dels 42 diputats actuals a 30 i empataria en escons amb Aliança Catalana, que passaria de dos diputats a trenta.
No és una oscil·lació electoral. És, si l’enquesta assenyala una tendència real, un canvi de sistema.
El sondeig, realitzat entre el 23 de setembre i l’1 d’octubre sobre 2.000 entrevistes, atribueix al PSC el 21,7% dels vots i 30 diputats; a Aliança Catalana, el 17,9% i també 30; ERC arribaria als 23; Vox, als 18; Junts cauria fins als 16; el PP, als 11; els Comuns, a quatre, i la CUP, a tres.
La primera notícia, per tant, no és només l’espectacular salt d’Aliança, que guanyaria 28 escons, ni el creixement de Vox, que en sumaria set. És que desapareix la majoria política sobre la qual s’ha construït l’actual legislatura.
PSC, ERC i Comuns tenen avui 68 diputats, just la majoria absoluta. L’enquesta els en deixa 57. Fins i tot afegint-hi la CUP, tota l’esquerra arribaria només als 60. El Govern Illa perdria, doncs, no només diputats, sinó el mecanisme parlamentari que el fa possible.
Aquí comença el més interessant.
Perquè, sobre el paper, hi ha una altra majoria: Aliança, Vox, Junts i PP sumarien 75 diputats. Magnífica xifra, si no fos pel petit inconvenient que aquests quatre partits discrepen profundament sobre una qüestió tan «secundària» com la nació a la qual pertanyen.
És una majoria aritmètica que difícilment es converteix en una majoria política. Exactament igual passa amb l’independentisme: ERC, Junts, Aliança i CUP sumarien 72 diputats, però imaginar-los governant plegats exigeix una creativitat que ja no és política, sinó literatura fantàstica.
El Parlament resultant tindria, per tant, una peculiaritat ben catalana: sobrarien majories numèriques i faltaria una majoria per governar.
L’única combinació que Ipsos situa per sobre dels 68 diputats amb alguna aparença parlamentària seria PSC, ERC i Junts: 69. Però després d’una caiguda de Junts de 35 a 16 escons, pensar que el partit acceptaria convertir-se en tercera crossa d’un govern presidit pel PSC, deixant Aliança com a senyora i majora de l’oposició, requeriria, com a mínim, una notable vocació franciscana.
El problema d’Illa no és només electoral
La segona gran dada és el deteriorament del president.
Només un 36% aprova Salvador Illa, nou punts menys que fa un any. La valoració positiva de la gestió del Govern també cau nou punts, fins al punt que només el 49% dels mateixos votants socialistes la jutgen favorablement. I el PSC conservaria només el 62% dels qui el van votar el 2024. Un de cada deu antics votants socialistes podria anar ara a Aliança.
Això resulta especialment significatiu perquè Illa va arribar al poder sota una promesa molt concreta: normalitat, estabilitat i gestió. No pas grans epopeies. Precisament per això, si la normalitat produeix un Parlament més fragmentat que abans, alguna cosa no acaba de quadrar.
Només el 20% dels catalans considera que Catalunya va en bona direcció, mentre que el 50% diu que va pel mal camí. El 43% qualifica negativament la gestió del Govern i el 45% valora malament la situació econòmica.
Habitatge i immigració: les dues esquerdes
L’habitatge és el primer problema de Catalunya, citat pel 32% dels enquestats. Però immediatament després apareix la immigració, amb un 20%, ja per davant de la política, l’economia o la seguretat.
I aquí l’enquesta publicada aquest dilluns afegeix una dada políticament explosiva: el 75% dels catalans considera que hi ha molts o massa immigrants.
Prop del 80% veu un impacte negatiu de la immigració sobre l’habitatge, el 74% sobre la seguretat i gairebé el 70% sobre els serveis públics. Fins i tot un 54% dels votants socialistes suspèn la gestió del Govern espanyol de la crisi de Ceuta.
Aquesta qüestió ja no pertany, doncs, a un segment marginal de l’electorat. Ha travessat les fronteres partidistes. I ajuda a explicar per què Aliança pot captar votants de Junts, però també d’ERC i del mateix PSC. Ipsos calcula que Aliança conservaria el 86% del seu vot del 2024 i atrauria prop d’un 30% dels antics votants de Junts, un 12% dels d’ERC i entorn d’un 8%-10% dels socialistes.
Aquesta és probablement la dada més revolucionària de totes. Catalunya ja no s’ordena simplement entre independentistes i constitucionalistes, ni tampoc entre esquerra i dreta. Apareix un tercer eix, format per immigració, habitatge, seguretat, serveis públics i malestar amb la gestió, que travessa els antics blocs. A més de la crisi de la política, que ocupa la tercera posició entre els problemes més sentits pels enquestats.
Una enquesta no és una elecció i falten encara molts mesos perquè els catalans tornin a votar. Però les enquestes serveixen per detectar moviments abans que les urnes els converteixin en fets.
I aquesta detecta alguna cosa més seriosa que una pujada o una baixada de partits: el mapa polític català que va permetre investir Salvador Illa ha deixat, almenys provisionalment, d’existir.
El vell tauler continua damunt la taula. El problema és que les peces ja juguen una altra partida.
Catalunya entra en un escenari nou: hi ha majories aritmètiques, però gairebé cap majoria política viable. #Catalunya #Parlament Share on X
Loading ...
