La nit electoral ERC donava per suposat que Maragall seria l’alcalde perquè no hi podia haver una suma alternativa que li fes ombra al seu primer lloc. La legislació, per a les administracions locals, atorga un clara avantatge a qui queda primer, ja que pot ser proclamat en segona volta sense necessitat de tenir la majoria dels vots.
És clar que per avalar aquesta condició Maragall al matí següent a les eleccions ja es va precipitar a proposar un pacte amb Ada Colau i JxCat. No havien passat ni 48 hores de les últimes frases de l’alcalde impectore d’ERC afirmant que el seu objectiu era fer fora a qui ara li proposava un pacte. Segurament són aquest tipus de moviments els quals, tot i ser explicables, desencisen els ciutadans de la política, perquè és innegable en aquest cas que hi va haver gent que va votar a Maragall no com a predilecció política, sinó fent un vot que es pensava útil perquè la seva finalitat era treure els comuns dels govern municipal.
Però la novetat més important no és aquesta, sinó la iniciativa del PSC de construir una alternativa a ERC. Cal recordar que els socialistes són l’organització amb més experiència municipal i també la que té un pedigrí més acreditat a Barcelona. De fet una bona part dels quadres funcionarials de l’Ajuntament encara procedeixen de la llarga estada de Serra, Maragall, Clos i Hereu a l’Ajuntament. L’alternativa consisteix en oferir l’alcaldia a Podem, però sense Ada Colau. En aquest cas aquest important lloc l’ocuparia el segon de la llista, Joan Subirats, una persona que procedeix de la galàxia cultural del progressisme socialista barceloní, que es va anar configurant al llarg del mandat del Margall dels jocs olímpics. No és, per tant, ningú aliè a la lògica i cultura del PSC, només que ara ha fet costat a Ada Colau.
Naturalment, aquest fet significaria que l’alcaldessa abandonés el seu escó, cosa en principi impensable. Però hi ha dos factors que poden jugar a favor d’aquesta decisió. Una oferta per part del govern espanyol d’ocupar un càrrec de rellevància en algun organisme internacional, com per exemple alguna instància de Nacions Unides, i en aquest terreny hi hauria atractius per l’exalcaldessa en l’àmbit del feminisme o la immigració i els refugiats, i fins i tot de les grans ciutats. Aquest lloc li proporcionaria un elevat estatus econòmic i polític i li permetria mantenir el seu important bagatge de relacions amb líders del progressisme internacional, que pocs vots li han aportat, però que atorguen reconeixement i prestigi.
El segon factor que pot empènyer en aquesta direcció és de caràcter intern. Si ve la presència de Colau ha fet que els membres que procedien del seu grup tinguessin vara alta dins dels comuns, l’organització política més formada i amb més experiència és Iniciativa per Catalunya. Aquest partit ha enregistrat clarament un fet determinant en la derrota dels Comuns: l’èxit dels socialistes a Nou Barris i a l’eix del Besós, malgrat que Colau ha abocat molts diners en aquestes zones al llarg del mandat. Es pot pensar que potser la despesa efectuada ha estat un fracàs i que aquesta és l’explicació. No seria ni molt menys l’única manifestació d’ineficiència del grup que ha governat la ciutat, però la lectura que fa Iniciativa, i no únicament ells, és diferent. Considera que la derrota ha estat ocasionada perquè Colau ha mantingut una posició massa ambigua en el tema central de la independència de Catalunya, i una gran part dels votants d’aquells barris no li han perdonat. El PSC amb la seva oposició frontal ha representat millor el seu sentiment.
Però amb tot això no n’hi hauria prou per assolir la majoria absoluta necessària perquè Comuns i Socialistes només sumarien 18, però vet aquí que el mal resultat de Valls i la voluntat d’aquest de continuar fent política aporta una solució. L’exprimer ministre francès ja ha anunciat que trencarà amb C’s si aquest pacta amb Vox, i sembla clar que com a mínim a Madrid l’acord de les tres dretes es produirà i, per tant, Valls tindrà una raó per a la ruptura. Aleshores, ell i els 2 diputats que no pertanyen a C’s se separarien del grup i podrien passar a formar part una majoria de govern.
Complex però no impossible. De més difícils n’ha relligat el PSC. De fet, una altra operació a múltiples bandes és la que estan provant a Badalona per quedar-se amb l’alcaldia i evitar que Albiol pugui tornar a governar estant només a 1 regidor de la majoria absoluta.
