L’actual president dels Estats Units, Donald Trump, encara va per darrera del Demòcrata Joe Biden als sondejos. Però en les darreres setmanes s’han produït diversos fets que augmenten sensiblement les possibilitats per que el Republicà torni a guanyar les eleccions.
1. La deriva extremista dels ideòlegs Demòcrates
En els darrers mesos, una part del moviment Black Lives Matter ha derivat cap a posicions extremistes allunyades de les qüestions de justícia racial i social.
Al donar el vist-i-plau a tesis com que tots els blancs son necessàriament racistes i que el seu silenci és violència, la intelligentsia progressista ha acabat guanyant-se el rebuig del ciutadà nord-americà mitjà.
Nombrosos estatunidencs que simpatitzaven amb el moviment antiracista han vist amb incomprensió com després d’abatre les estàtues dels líders de la Confederació arribava el torn als pares de la nació, a Cristòfor Colom o a Theodore Roosevelt. Personatges profundament arrelats a l’imaginari col·lectiu nord-americà.
Les maniobres estrafolàries de discriminació positiva, com la decisió del New York Times d’escriure «Negre» amb N majúscula i «blanc» amb b minúscula, han costat també de digerir.
Davant aquesta deriva, Trump ha jugat des del principi les carta de la llei i l’ordre i del respecte al patrimoni històric dels Estats Units. No només això, sinó que ha reaccionat ràpidament enviant reforços federals a les ciutats més afectades pels avalots, incendis i saquejos.
2. La promesa d’un Tribunal Suprem conservador
El recolzament d’una part del electorat conservador de Trump s’ha erosionat per la mala gestió de la pandèmia de Covid. Per exemple, nombrosos jubilats, més exposats a la malaltia, han dubtat en mantenir el seu vot pel Republicà.
Però la mort de la jutge liberal del Tribunal Suprem Ruth Bader Ginsburg la setmana passada podria canviar tot això.
Per primer cop en molts anys, la màxima instància judicial del país podria tenir una majoria sòlidament conservadora. L’equip de Trump no ha perdut ni un sol segon i ja ha anunciat que proposarà a finals de setmana una candidata per substituir a Ginsburg.
De forma intel·ligent, Trump ha precisat que serà també una dona. El que no ha dit de forma tant clara és que serà de confessió i valors sòlidament cristians. Un còctel que entusiasmarà les bases conservadores.
Després de dècades de domini progressista, els Republicans i els seus simpatitzants han acabat entenent el pes crucial d’aquest tribunal. No tan sols a l’hora de modificar la legislació vigent, sinó també d’orientar els objectius de política familiar i social, i influir en l’opinió pública.
3. Competició amb la Xina i fortalesa de l’economia nord-americana
Donald Trump ha estat el primer president nord-americà que ha tractat la Xina com el que és: una potència autoritaria en auge que oprimeix els seus ciutadans i persegueix una agenda expansionista a nivell internacional, abusant i aplicant la coerció sempre que pot.
A Washington, tant Demòcrates com Republicans estan d’acord amb que cal endurir el to envers Pequín. Pero ha estat Trump qui ha desplegat importants mitjans per contrarestar la influència creixent d’aquesta potència rival.
Entre els èxits de la política de Trump per contenir la Xina figura el toc d’alerta i la subseqüent revisió dels contractes amb Huawei als països europeus per construir la xarxa de 5G. Un altre exemple és l’acord per fer de la xinesa TikTok una empresa purament nord-americana que desarà les dades dels seus usuaris mundials en territori nord-americà.
Malgrat que molts observadors veuen en la guerra comercial contra la Xina una mostra dels perills que suposa Trump, la realitat és que el president nord-americà aplica una política coherent i realista que està donant fruits.
No només això, sinó que Trump ha calat en els industrials nord-americans un relat de competència que accelerarà la innovació i el creixement econòmic del país. L’actual president ha aconseguit així que els Estats Units s’encarrilin per evitar que els xinesos els sobrepassin en nombrosos sectors.
En un context econòmic mundial fortament marcat pel Covid, la motivació de vèncer la Xina pot ajudar molt a l’economia nord-americana. De fet, previsions recents de creixement com la de Goldman Sachs preveuen una recuperació econòmica més ràpida dels Estats Units. Amb una taxa d’atur que segueix baixant més ràpidament del previst, Trump recuperarà també votants econòmics.
4. El fenomen del vot ocult
Com Converses detallava en un article recent, l’actual campanya electoral sembla estar més marcada que mai pel fenomen del vot ocult o secret.
En ciència política, el problema estadístic del vot ocult defineix una situació en què els enquestats eviten donar una resposta que pensen pot generar rebuig social.
Una enquesta realitzada el juliol passat conclogué que el 62% dels nord-americans estan d’acord amb l’afirmació “el clima polític actual m’impedeix dir coses que crec”.
Sense sorpresa, els únics que se senten majoritàriament segurs per expressar-se són els defensors del «políticament correcte», els que se situen a l’esquerra de l’espectre polític. En canvi, el 77% dels conservadors afirma no poder expressar-se lliurement.
A més a més, diverses enquestes donen Biden com a vencedor, però quan pregunten a qui pensa l’enquestat que els seus veïns donen suport, Trump avança Biden.
5. Un nou to reconciliador
Aquest estiu s’ha produït un canvi de to de Trump molt poc comentat a la premsa. El 4 de juliol, Dia de la Independència, el president feu un dels seus discursos més unitaris al peu del Mont Rushmore. Trump evocà les grans figures de la història nord-americana, de totes races i èpoques.
Aquest to conciliador ha imprès des de llavors un canvi real en la narrativa del equip de campanya de Trump. Serà aquest el responsable de l’increment en la intenció de vot dels nord-americans d’origen hispànic?
En definitiva, malgrat la seva mala gestió de la crisi sanitària, Trump sembla haver trobat els bons arguments per vèncer als Demòcrates: llei i ordre, però també orgull d’ésser nord-americà i confiança en les capacitats dels Estats Units per donar feina a tothom i plantar cara a la Xina.
Loading ...
