20 raons per oposar-se a la superilla d’Ada Colau

1. El pla Cerdà i, amb ell, l’eixample, ha estat i és un urbanisme d’èxit. Ha posat Barcelona en el món pel progrés urbanístic. Ha funcionat bé al llarg de 165 anys, malgrat les grans transformacions produïdes. Un model d’èxit no pot ser destruït.
2. El pla Cerdà i l’eixample tenen un fonament: trasllada la idea d’igualtat a l’estructura urbana, atenuant la divisió social de l’espai. Està format per una estructura isomorfa amb carrers de 20 metres amb unes poques vies excepcionals de 50 metres en el seu si. No hi ha una ciutat de primera ni de segona. Tota és igual.
3. Els xamfrans en diagonal fan més funcional la càrrega i descàrrega i afavoreixen la mobilitat.
4. Totes les noves exigències del nostre temps: més verd, menys contaminació i cotxes, millors condicions per als vianants, etc. es poden assolir dins de la lògica urbana del pla Cerdà.
5. La superilla de l’Eixample significa la seva destrucció perquè liquida l’essència del pla Cerdà: La igualtat en l’estructura urbana i en la mobilitat. Crea una ciutat de primera, la dels eixos verds, i una de segona, les altres vies que acumularan tot el tràfic desplaçat.
6. Els eixos verds, com els que ara s’estan fent a Consell de Cent, Girona i Comte Borrell, ocuparan 1 de cada 3 carrers de l’Eixample. No circularan cotxes, disposaran de simulacres de verds i faran impossible o molt difícil la càrrega i descàrrega de persones i coses.
7. Les dues terceres parts dels carrers restants concentraran tot el trànsit de la ciutat, vehicles privats, taxis, transport de mercaderies, transport públic, bombers, ambulàncies, carrega i descàrrega. Significarà el col·lapse circulatori i més contaminació i soroll. Es produiran unes pitjors condicions de vida per a la majoria de gent que viu a l’Eixample.
8. Però els eixos verds patiran, a més, uns efectes perversos. Tindran un cost de manteniment molt més elevat i si no es du a terme es degradaran. Com ja passa amb parcs de la petita illa de Sant Antoni. La recollida d’escombraries serà més difícil. Es gentrificaran en bona part, com veiem a Sant Antoni. S’expulsarà comerç local, però no està gens clar que tot ell pugui ser substituït pel comerç fruit de la gentrificació. Aquest espai sense cotxes serà la via privilegiada que colonitzaran bicicletes i patinets en detriment dels vianants. Serà una zona ideal per realitzar botellots i festes nocturnes, i també un espai arrecerat on es concentrarà bona part del miler de persones sense sostre que hi ha a Barcelona.
9. L’empitjorament de l’Eixample no afectarà només a la ciutat, sinó al conjunt de l’àrea metropolitana i fins i tot a l’entorn més ampli català, perquè la major part de vehicles que circulen per ell procedeixen de fora de Barcelona. Són desplaçaments obligats per raons de feina. Segons l’última enquesta del RACC, la major part de conductors que circulen procedeixen de fora de Barcelona. Només un 21%, per tant 1 de cada 5 vehicles, és de la ciutat. El 43% procedeix de l’àrea metropolitana de Barcelona i l’altre 35% de la regió metropolitana.
10. En aquest moment Barcelona, segons les dades de la Direcció General de Trànsit, és la capital d’Espanya que enregistra una major pèrdua de temps de viatge, un 28% sobre l’estàndard. I és la 62a ciutat del món més congestionada. Madrid que té una infraestructura que facilita l’ús del cotxe i presenta una relació molt millor, només un increment del 23%. Aquesta congestió del trànsit també es veu afectada pels taxis i el transport de mercaderies. I el conjunt fa més difícil un bon funcionament del transport públic.
11. La pèrdua de productivitat, que és un factor important. Així, per a Londres s’ha calculat que aquesta pèrdua és de 10,7 euros per hora perduda. La xifra, si es considera la quantitat d’hores per vehicle que circulen al llarg del dia en períodes de congestió, és astronòmica. En el cas de Londres és de 10.000 milions d’euros.
12. La superilla significa destruir la base econòmica de Barcelona. El desenvolupament econòmic d’una ciutat es fonamenta en la seva base econòmica i, de manera especial, sobre allò que s’anomena la seva base exportadora, definida per la producció de béns i serveis que són consumits per persones que no viuen a la ciutat i que, o bé es desplacen a aquesta per adquirir-los, o bé, els béns són traslladats i consumits fora de l’urb. Les grans ciutats tenen potents bases exportadores. I avui en dia bàsicament són de caràcter terciari. Hi ha una estreta relació entre base econòmica i mobilitat, configurant un sistema en el qual cadascuna de les parts està vinculada a l’altra. La superilla, en liquidar de manera radical el model de mobilitat de l’Eixample, destrueix alhora la base econòmica exportadora vinculada a ell. Només se salva el turisme, que precisament és l’activitat terciària exportadora que genera una menor productivitat i que, quan assoleix nivells massius, és portador de greus problemes i deseconomies a escala.
13. El desequilibri que introdueix la superilla exigeix, com estem veient a Sant Antoni i al seu entorn, un pla d’usos tan coercitius que es converteix en una espècie de planificació centralitzada de l’economia urbana, utilitzant l’espai i el seu control com a substitut del mercat. Aquesta planificació centralitzada s’haurà d’estendre al conjunt de la superilla i al seu radi d’influència, és a dir a la major part de Barcelona. Tindrem d’aquesta manera una ciutat burocratitzada econòmicament que funcionarà al marge de tot criteri de mercat.
14. Un canvi tan radical com la superilla no es pot emprendre sense que els ciutadans disposin d’una informació completa: un gran diàleg previ, una consulta ciutadana, i la tramitació amb garanties de la modificació urbanística perquè es tracta d’una reforma del pla general d’urbanisme.

La superilla tal com s’està executant és un frau a la democràcia a la llei, i a les garanties dels ciutadans.

15. Necessitem informació sobre el cost de la superilla i el seu manteniment.
    • És cert que constarà com a mínim 700 milions?
    • Com afectarà en termes concrets a la mobilitat, a la contaminació i al soroll suprimir 1/3 dels carrers per convertir-los en eixos verds.
    • Quines i quantes activitats econòmiques es veuran afectades i que passarà amb l’ocupació.
    • Cal afegir a més un altre cost oblidat, el del tramvia per la Diagonal i la previsió sobre si la seva gestió serà pública o privada. I les conseqüències en cadascun dels dos casos.
16. La superilla de Colau és una contradicció amb la seva gestió real de la ciutat perquè:
    1. Mai les zones verdes no havien estat en tan mal estat i descurades.
    2. Mai s’han plantat tan pocs arbres i s’ha descurat la substitució dels que han mort.
    3. La contaminació de Barcelona continua sent greu.
    4. Els nostres carrers són més insegurs que mai.
    5. En l’àmbit de la seguretat ciutadana, i des del punt de vista del vianant, perquè patins i bicicletes han colonitzat el seu espai.
17. Colau aplica un vell mètode de la mala política, ja que no sap resoldre la gestió diària i tira per elevació, i ens presenta la imatge acolorida d’una ciutat rural.
18. No es pot confondre la superilla amb les finalitats generals que anuncia. No hi ha discrepància amb el fet que volem una ciutat més verda, una atmosfera més neta, uns carrers amb menys cotxes i menys soroll, una major seguretat en tots els ordres a l’hora d’anar pel carrer. El que passa és que ni Colau demostra que sap fer aquestes coses en la vida quotidiana, ni la superilla és el camí per aconseguir-ho. En realitat el que sí que provocarà és un decreixement econòmic de la ciutat i el que això significa en l’àmbit de les empreses i els llocs de treball. La superilla és l’eina per aconseguir que Barcelona decreixi.
19. Hi ha altres models a partir del pla Cerdà que permeten millorar la ciutat sense la destrossa i les incerteses de la superilla. En realitat, si Colau adoptés una posició racional amb el seu projecte, aquest hauria de venir precedit d’un nou model de transport públic, com a mínim d’àmbit metropolità, si no català, que hauria de garantir la reducció de l’excés de vehicles de la ciutat en 1/3 part. Perquè tenien una opció bona en el transport públic, però, és clar, aquest enfocament és com a mínim el treball d’una dècada i Colau necessita cromos per presentar a les pròximes eleccions.
20. Al gran dany que provoca la superilla s’hi afegeixen altres iniciatives desnortades, com la ja apuntada del tramvia per la Diagonal, al qual cal afegir la transforació en curs de la Via Laietana, el trasllat de l’Hospital Clínic fora de l’Eixample, l’existència de carrils bici inadequats, com el que s’està fent a la Via Augusta, la liquidació d’un tram de la Ronda de Sant Antoni, la major part de l’urbanisme tàctic, entre altres qüestions.

Els ciutadans han d’aconseguir dels partits polítics un consens sobre uns punts fonamentals. Converses a Catalunya en planteja 6 i té una campanya de recollida de signatures en marxa.

• Reversió de l’urbanisme tàctic tal com s’ha aplicat
• Recuperació de Consell de Cent i el seu retorn a ser un carrer de l’eixample liderant les voravies, el paviment, l’arbrat i el mobiliari urbà.
• Deixar sense efecte tot el projecte de la superilla
• I en el mateix sentit, pel que fa al tramvia per la Diagonal
• Si és necessari, sotmetre a consulta ciutadana el pròxim mandat les dues iniciatives, prèvia informació de les seves conseqüències
• Definició d’una alternativa en el marc del pla Cerdà per millorar les condicions de salut, qualitat de l’aire, mobilitat, seguretat, neteja, millora de l’activitat econòmica i de la qualitat de vida.

 Loading ...