Que l’independentisme està desfondat és una evidència. La negociació d’ERC amb Sánchez ha estat fins ara humanament bona per als líders del procés i altres processats, però no ha significat cap avenç pels objectius que el mateix Aragonès ha definit. Pitjor encara, ha servit per fer retrocedir i desunir l’independentisme, fet que ara Sánchez pot exhibir, amb raó, com un mèrit.
Els fets canten. Ja no hi ha govern independentista, ja no funciona aquesta majoria al parlament. Fins i tot l’ANC i Òmnium s’han dividit. L’independentisme no funciona, ni en les enquestes del CEO i el que predomina és el desànim, el desengany i la frustració. Aquest és el resultat. I la conseqüència és una pacificació ambiental, però també cal anotar que no ha servit per millorar el bon govern a Catalunya. Les dues principals institucions del país, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, continuen sent un desastre en la seva actuació.
Per tant, és perfectament lògic que Sánchez, que no és precisament una persona pietosa, vulgui rematar l’independentisme que ERC ha contribuït a lliurar-li, i per això pensa utilitzar la reunió del 19 de gener en la qual solemnement ell i Macron signaran un acord d’amistat preferent entre Espanya i França. I ho faran a Barcelona per mostrar que el territori està pacificat i que es poden produir esdeveniments d’aquest nivell sense cap mena de dificultat ni problema.
És un encontre improvisat, i això cal subratllar-ho perquè correspon a la nomenada estratègia del govern espanyol. Fa dos mesos aquest projecte no existia i ha estat dut a terme de pressa i corrents. Perquè, sobretot, és una actuació més que un avenç substanciós en les relacions entre ambdós països.
Tant és així que un aspecte tan elemental com són els passos fronterers tancats per França no estan a l’ordre del dia; és a dir, continuaran tancats. Són 6, segons informa Juliana a La Vanguardia, sobre 39. Ja em direu quin tipus d’amistat preferent és aquesta que, entre dos països fronterers de la UE i l’espai Schengen, on teòricament hi ha absoluta llibertat de moviment de persones, hi ha 6 punts pels quals França no deixa entrar al país a la gent procedent d’Espanya perquè considera, atenció, que no hi ha prou control fronterer. És una gran contradicció.
Davant del dia 19, l’independentisme intenta tornar a exhibir múscul. El Consell per la República, és a dir Puigdemont, l’ANC, en aquesta ocasió també Òmnium i JxCat, junt amb altres entitats i algun sindicat menor, han convocat a una gran concentració a l’indret on es produeixi la trobada. A última hora també s’hi ha afegit ERC, que torna a fer un doble salt mortal perquè, d’una banda, es manifestarà al carrer i, d’una altra, Aragonès acudirà a la reunió a la qual ha estat convidat.
Naturalment, des del govern de la Generalitat ja es diu que hi anirà i manifestarà “el malestar” de l’independentisme. Però és clar, això és el mateix que no dir res. En definitiva, ERC experimenta amb la física quàntica, aquella que explica que una partícula pot pertànyer a dos llocs simultàniament. En el cas d’ERC, l’acte organitzat per Sánchez per demostrar que l’independentisme ha estat mort definitivament i al carrer per posar en relleu tot el contrari. Cal reconèixer que la política es fa cada cop, malgrat les seves aparences brutalistes, més sofisticada.
Loading ...
