El fet que JxCat lliurés la presidència de la Diputació de Barcelona al PSC quan era factible l’acord amb ERC ha omplert d’interrogants el camp independentista. Heus aquí els 10 més importants:
- Va ser fruit d’un pacte entre Mas i Puigdemont amb motiu de la visita d’aquest últim a Waterloo?
- Artur Mas i Puigdemont van preparar dies abans de la votació l’estratègia mediàtica amb el director d’El Nacional, Josep Antich?
- És cert que el president Torra se’n va assabentar per la premsa perquè cap dels dos expresidents va voler-lo informar abans?
- Té alguna lògica la iniciativa de la Diputació que no sigui la de situar ERC en un pla d’inferioritat? A favor d’aquesta tesi juga el fet dels múltiples acords que repliquen el de la Diputació en els consells comarcals de la circumscripció de Barcelona.
- Per què el president de la Generalitat no ha dut a terme cap resposta política al desprestigi que significa un acord d’aquesta mena fet a esquenes seves?
- O bé la resposta l’ha donada ara postulant el “no” a la investidura de Sánchez quan Artur Mas i els presos polítics aposten per l’abstenció? Perquè és evident que condicionar el vot a l’acceptació del referèndum és postular una condició políticament impossible.
- És cert tal com informen àmbits socialistes i postconvergents que Mas torna a la política de primera línia amb la bandera de reconstruir la sociovergència des d’un PdeCat integrat a JxCat però dirigit per l’expresident?
- Com lliga el retorn de Mas i la seva estratègia amb els interessos de Puigdemont de mantenir la seva legitimitat presidencial i impulsar el Consell per la República com a alternativa de ruptura?
- En tot aquest marc d’incerteses i contradiccions és possible una estratègia unitària sobre la sentència més enllà d’una manifestació que serà flor d’un dia? En aquest sentit, a què respon la iniciativa de Jordi Sánchez de demanar que si hi ha condemna s’aturi el país?
- Queda algú que cregui que tots aquests moviments i altres com els de l’ANC porten a la independència abans de la fi del món?