Viure la vida

Vivim en l’era on la necessitat de comunicar ho inunda tot. En qualsevol moment podem conèixer que fa l’altre, on menja, on va de vacances, en quins projectes de treball està implicat o, fins i tot, que pensa de la decisió del polític de torn. Un estadi impulsat decisivament per les xarxes socials.

Un escenari de la vida que ha ressituat el nostre interès de l’entorn immediat (família, barri, ciutat, comunitat…), al global. Una mirada, però, desenfocada, ja que en la majoria d’ocasions el prisma que utilitzem, Instagram, YouTube, TikTok, X… il·lustra una novel·la de fantasia, més que un assaig.

D’alguna manera, hem passat a ser actors principals de la nostra vida a mers espectadors d’històries fantasioses de tercers. Avui costa més que mai ser un mateix, ser autèntic.

Així, aquesta vista cap un exterior aparentment lluminós pot provocar que en girar la vista cap al dia a dia de la nostra vida, el que observem sigui fosc, simple, rutinari, lleig. I que no només ens passi amb la nostra vida, sinó també amb la dels més pròxims, família, amics, comunitat o fins i tot país. Allò que hauria de ser l’aventura més intrèpida i interessant de la nostra vida, es converteix en un mer anar fent.

En definitiva, portem una vida on omplim tots els espais de temps amb entreteniment que ens esgota i no ens deixa temps per pensar i admirar.

I davant d’aquesta pintura tan poc eloqüent, què fer? Aquí, segurament, el defensor de l’inexplicable, Chesterton, tindria molt a dir. Ens recordaria que la vida, en la seva infinita complexitat i bellesa, està plena de misteris. En ella, l’aparentment insignificant pot revelar una profunditat sorprenent. Cultivar la capacitat d’ensopegada, de trobar la bellesa en el quotidià, és un acte de rebel·lia contra la monotonia i una forma d’apreciar el regal de l’existència.

En conclusió, avui la transgressió més gran que hom pot fer en un món on les pantalles, influencers i apps ho són pràcticament tot és viure la vida, la pròpia vida.

 Loading ...