Tot d’una, fa uns dies, a la gent li va donar per inundar les xarxes socials d’un muntatge amb quatre fotos diferents i mencions a Linkedin, Facebook, Instagram i tinder. Vaig començar a indagar i com segurament molts de vosaltres ja sabeu, el nou “repte” ( “challenge” en anglès), el va idear la cantant de Tennessee Dolly Parton, considerada la reina de l’country, que als seus 74 anys sembla que segueix més activa que mai.
Al crit de guerra de l’hashtag #dollypartonchallenge, un munt de famosos i també desconeguts es van apuntar a crear el seu propi muntatge en les xarxes, jugant amb la finalitat de cadascuna d’aquestes noves (algunes ja no tan noves) plataformes virtuals de relació social.
La foto de Linkedin era la foto “formal”, professional. La de Facebook més personal o familiar, Instagram la més creativa i cridanera i tinder la més frívola i provocativa.
En realitat, d’una manera potser inconscient, el que Parton i els seus seguidors i imitadors estaven fent era una reflexió sobre la utilitat de cada xarxa i la part de la nostra personalitat que volem mostrar en cadascuna d’elles.
No conec bé ni utilitzo tinder, encara que sé que és una xarxa dissenyada per lligar, per establir contactes sentimentals o purament intercanvis sexuals. D’aquí que tingui lògica que la foto mostri la foto més atractiva de cada usuari, encara que imagino la decepció de més d’un i d’una si finalment es produeix la trobada i t’adones de cara amb la realitat, sovint tan allunyada del filtre que ens mostra una imatge fotogràfica.
En canvi, sí utilitzo en major o menor mesura, les altres tres xarxes, a les quals caldria afegir Twitter, que també disposa d’un espai en el perfil per penjar la foto d’l’usuari.
I el que més m’interessa d’aquest “repte” és definir bé per a què serveix cadascuna de les xarxes socials esmentades, els seus avantatges i inconvenients.
Facebook va néixer com un club social, de fet, va néixer el 2004 en un campus universitari (a Harvard), limitat en principi als estudiants universitaris i posteriorment ampliat a altres universitats fins a aconseguir la seva presència global amb més de 2.200 milions d’usuaris actius. Amb el temps, el seu públic ha envellit i molts dels seus usuaris s’han allunyat d’aquesta xarxa pels escàndols de cessió de dades personals sense autorització, el més conegut d’ells el de l’empresa Cambridge Analytica. El seu fundador Marc Zuckerberg, va llançar l’empresa a la Borsa el 2012 i aquest mateix any, Facebook va comprar Instagram per 1.000 milions de €. El 2014 també va comprar Whatsapp per 16.000 milions de €.
Facebook ha intentat oferir utilitat professional a la seva xarxa, però en els últims temps la companyia s’ha enfrontat amb una intensa pressió per la quantitat de “mentida news”, incitació a l’odi i les representacions de violència que apareixen en les seves pàgines, i està fent esforços per contrarestar aquesta imatge negativa.
En canvi, Instagram és una de les xarxes que més triomfa entre els joves, un lloc on la imatge és la reina, on domina si cap encara més sobre la paraula (que es converteix en gairebé innecessària) i la incorporació de les “stories” encara l’ha fet més popular. Vídeos i fotos dels nostres viatges, de les nostres vacances, dels nostres plats favorits inunden aquesta xarxa, sovint en un exercici indissimulat de narcisisme que ningú sap bé a on ens porta.
Linkedin és sens dubte la xarxa professional per excel·lència. Un percentatge ja molt elevat de les contractacions laborals es realitzen a través d’aquesta plataforma. Definida com una “comunitat social orientada a les empreses, els negocis i l’ocupació”, el web posa en contacte a milions d’empreses i treballadors. Llançada al maig de 2003, la seva principal virtut és que ha aconseguit consolidar-se com a xarxa estrictament professional. Serveix per trobar feina, per oferir ocupació, per contactar amb altres professionals de el mateix sector, per compartir continguts d’interès per als seus usuaris, per recomanar a altres persones, per seguir empreses i rebre notificacions sobre possibles ofertes laborals, … Si en alguna xarxa té ple sentit (des del punt de vista professional) tenir presència, sens dubte és aquí. Amb foto (imprescindible), mirant a el front i amb el nostre millor aspecte. Ah! I està molt mal vist utilitzar-la per fer amics o relacions sentimentals. No és la seva funció.
I finalment Twitter, una plataforma pensada com microblogging, és a dir un lloc on trobar i oferir informació i opinió amb limitació de caràcters, podria ser de gran utilitat per la seva immediatesa, si no fos per la gran quantitat de perfils anònims (en aquest cas, ni Dolly Parton seria reconeguda) que fan servir la xarxa per insultar impunement o abocar la seva ràbia cap a tot aquell que no pensi com ells. El resultat és una gran polarització on la majoria acaba buscant els perfils similars des del punt ideològic per obtenir més “likes” i reafirmar-se en les seves conviccions, amb poc debat civilitzat d’idees i intercanvi de parers.
Cada xarxa té la seva utilitat, cal triar bé i, sobretot, abans d’entrar en alguna d’elles, preguntar-nos exactament per a què la volem utilitzar. I a partir d’aquí, i no abans, decidir quina foto és la que més encaixa en el nostre perfil.
A la fi, les xarxes mostren allò, i només allò, que volem que els altres sàpiguen sobre nosaltres. I aquesta és només una part, sovint minúscula, de la complexitat de l’ésser humà que tots portem dins.
Per això les xarxes no reflecteixen la realitat, sinó només una petita representació de la mateixa.
