Tenim un mes de maig molt europeu. El proper dia 26 se celebren les eleccions al Parlament Europeu, en parlàvem en el primer post d’aquest blog. El proppassat dia 9 hem viscut , un any més, el Dia d’Europa, que celebra la pau i la unitat del continent i commemora la històrica “Declaració Schuman“, pronunciada a París el dia 9 de maig de 1950 per l’aleshores ministre francès d’afers exteriors, Robert Schuman, que va donar pas a la creació de la primera de les Comunitats Europees – la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer ( CECA )- i que es pot considerar com el naixement de la UE. En la Declaració hi figura aquesta famosa frase: “Europa no es farà de cop ni en una obra de conjunt, sinó a través de realitzacions concretes, que creïn primerament una solidaritat de fet“.
Han passat 69 anys des d’aleshores. Són tres dècades consecutives de pau, cosa mai vista en la història del nostre continent. Potser no som gaire conscients d’aquest fet, que hem d’agrair a la UE. A partir de la CECA varen seguir dues Comunitats més (1957) : La Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea per a l’Energia Atòmica (EURATOM). Als anys noranta del segle passat, les Comunitats Europees es varen transformar en el que avui coneixem com Unió Europea (UE).
El Consell Català del Moviment Europeu (CCME) -entitat europeista de referència a casa nostra, fundada l’any 1949 a l’exili parisenc i que porta setanta anys d’europeisme, de treball per una Europa unida i federal, celebra cada any el Dia d’Europa fent pública una Declaració. Aquest any comença destacant els valors que caracteritzen la UE: respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret, drets humans, drets de les minories, pluralisme, no discriminació, tolerància, justícia, solidaritat, igualtat entre homes i dones. Acaba animant la ciutadania a votar en les eleccions europees del 26 de maig, “unes eleccions transcendentals, en les quals l’europeisme democràtic ha de resultar majoritari“.
El Dia d’Europa és un símbol de la UE, però n’hi ha més : l’himne, la bandera, el lema i ,si es vol, també la moneda (l’euro) . La melodia de l’himne prové de la Novena Simfonia de Beethoven, que va posar música a l’“Oda a l’Alegria“ de Schiller (1785). La bandera està formada per 12 estrelles grogues en cercle sobre fons blau. El nombre d’estrelles no té res a veure amb el de països de la UE. Les estrelles representen els ideals de solidaritat i harmonia i el cercle simbolitza la unitat. La bandera està inspirada en l’aparició d’una dona celestial “amb una corona de dotze estrelles“ en el llibre Apocalipsi de Sant Joan. El lema és “units en la diversitat“ (in varietate concòrdia, en llatí) . La moneda comuna és l’euro.
Altres personatges simbòlics són els “Pares d’Europa“ i els “Patrons d’Europa“. Els primers són els líders visionaris que varen posar en marxa, després de la segona guerra mundial, el procés d’integració europea per la via “comunitària“ (Comunitats Europees). Entre ells destaquen aquests quatre: Robert Schuman (francès), Konrad Adenauer (alemany), Alcide de Gasperi (italià) i Jean Monnet (francès). Aquest últim fou l’inspirador de la “Declaració Schuman” que abans hem comentat. Alguns Pares d’Europa com Schuman o de Gasperi eren profundament catòlics i es troben en procés de beatificació o canonització. Els Patrons d’Europa són sis : Sant Benet , Sants Cirili i Metodi, Santa Catalina de Siena, Santa Brígida de Suècia i Santa Tresa Beneta de la Creu (Edith Stein).
El Dia d’Europa d’enguany s’ha reunit a Sibiu (Romania) el Consell Europeu, màxima autoritat política de la UE, formada pels Caps d’Estat o de Govern dels seus estats membres. Allí s’ha començat a definir el futur d’una UE sense el Regne Unit ( si es confirma definitivament el Brexit) . Després d’una dècada molt crítica, es pretén un rellançament del projecte europeu, al qual les eleccions del proper 26 de maig hauran de marcar el camí. Tot depèn en gran mesura del nostre vot.
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,