Un diagnòstic sobre la superilla i el que ve darrere

Els cotxes s’evaporaran

Publicat a La Vanguardia el 07/03/2023

Segur que la majoria de ciutadans ignoren l’innovador fenomen que Ada Colau i la responsable d’urbanisme, Janet Sanz, confien a provocar a Barcelona, a fi de resoldre per sempre més els problemes de contaminació i mobilitat.

El denominen evaporació, i és l’única manera d’aconseguir que, concentrant els cotxes en els dos terços dels carrers de l’Eixample gràcies a la superilla, liquidant la Via Laietana, un dels pocs eixos mar-muntanya, i introduint el carril bici a Via Augusta, a més de tot el que se’ls ha acudit per impedir que els cotxes circulin, no ocasionin el col·lapse de la mobilitat.

Per si no en tinguéssim prou amb tot això, i amb la generalització de l’urbanisme tàctic, Colau i Sanz ens preparen noves experiències multisensorials si tornen a guanyar. Es tracta de reconvertir dues places emblemàtiques: la d’Espanya i la de Francesc Macià. A la primera, l’acció més important consisteix a fer desaparèixer el túnel subterrani d’entrada a la ciutat. La dedicada a Macià ha de ser guanyada per al poble i convertida en una gran àrea terminal d’autobusos. I narinan.

Però si els vehicles no poden circular per l’Eixample, ni travessar la ciutat, ni entrar a Barcelona… ni sortir-ne. Si tots s’acumulen en dues terceres parts dels carrers, com s’evitarà el col·lapse? I aquí apareix el concepte urbanístic genial: s’evaporaran, es dissoldran en l’atmosfera. La tesi de les dues senyores que governen la ciutat és que en impedir-los circular, entrar o sortir, els farà desaparèixer com per art d’encanteri.

Evaporar el cotxe. Aquesta és la gran estratègia. És clar que aquest camí presenta un problema molt greu: evaporaran també l’activitat econòmica vinculada a aquesta mobilitat, que no és fruit del desig, sinó de la necessitat. L’economia de Barcelona decaurà. La paraula exacta és decreixerà. Evaporació igual a reducció de l’activitat econòmica. I aquesta és l’altra finalitat del govern municipal. I qui ho dubti, que llegeixi Una nova manera de viure. El capital a l’era de l’antropocè de Kohei Saito, guru del decreixement, i l’elogi que fa del projecte de la nostra alcaldessa.

Les pròximes eleccions van d’això: decréixer o desenvolupar-se.

Faran parlar les pedres…

Publicat a La Vanguardia el 13/03/2023

Som conscients de les conseqüències de la superilla de l’ Eixample de Barcelona, que està aplicant Ada Colau a pas de càrrega?

Es tracta d’impedir la circulació, excepte la de bicicletes i patinets, en 18 carrers. Nou en sentit Llobregat-Besòs: Còrsega fins a Viladomat, Provença, Consell de Cent, Tamarit, Parlament, Aldana, Ausiàs March, València des de la Diagonal i Sant Antoni Maria Claret. I nou més en sentit mar-muntanya: Llançà, Rocafort, Borrell, Casanova, Enric Granados, rambla Catalunya, Girona, Sicília i Cartagena, als quals s’ha d’afegir la Via Laietana. A tot això, s’hi han de sumar els impediments de l’urbanisme tàctic a la resta dels carrers i la proliferació dels carrils bici.

El resultat és una estrangulació brutal de la mobilitat, que es concentrarà en els dos terços de carrers restants, que no només hauran d’absorbir els vehicles privats, sinó el transport públic, els taxis, els serveis de distribució de mercaderies i els altres serveis (ambulàncies, bombers, policia). El col·lapse de la circulació agreujarà els danys ocasionats per la contaminació i el soroll sobre la majoria de la població. La situació actual del carrer València és una mostra atenuada del que li passarà a Barcelona.

Aquesta cancel·lació del pla Cerdà presenta a més grans irregularitats. La primera és la falta de legitimitat democràtica causada per l’absència d’una consulta ciutadana, que s’hauria de fer extensiva a la prolongació del tramvia per la Diagonal. No es pot imposar manu militari, amb un simple pla d’obres, un canvi tan radical, que compromet el present i futur de la ciutat i, més enllà, el funcionament de la regió metropolitana.

La segona irregularitat es refereix al procediment administratiu seguit per aprovar les transformacions. Un acord de la comissió de govern municipal aprovant un projecte d’obres com si es tractés d’am­pliar unes voreres, en comptes del que és: la modificació del planejament urbà vigent, que alterarà la mobilitat del centre terciari de Barcelona, que és el mateix que dir metropolità, amb una afectació sobre les necessitats de cinc mi­lions de persones. Perquè, i això s’ha de subratllar, el 78% dels vehicles que circulen per l’ Eixample procedeixen de fora de la ciutat.

La tercera irregularitat és l’ocultació del cost total d’aquesta transformació. Seran 700 mi­lions als quals s’ha d’afegir el cost del tramvia? Però hi ha més coses. S’oculta quin serà el règim d’explotació. ¿Es mantindrà la concessió privada com en el tramvia actual, que es benefi­ciaria d’aquesta manera de la inversió pública practicada? O es rescatarà la concessió i en aquest cas cal afegir 400 milions més al cost? I si es manté la privatització, com afectarà els ingressos de la deficitària companyia TMB? La manca de transparència és absoluta.

Finalment, no se sap res de com pertorbarà­ l’activitat econòmica i els llocs de treball. Comerços, oficines, tallers­, aparcaments. Tot canviarà radicalment amb un terç menys de carrers. Quina és la dimensió d’aquesta des­localització?

Però és que, a més, tots els quilòmetres de carrers sense trànsit s’enjardinaran, poc o molt, la qual cosa multiplica el cost de manteniment, si se’n vol evitar la degradació, en una ciutat que ja pateix d’aquest mal en una mesura extraordinària. Però precisament per aquesta raó, i pel deficient estat actual de les zones verdes, per què hem de confiar que en fa­rien un bon manteniment a una escala molt més gran quan són incapaços de fer-ho en l’actualitat? Els experiments, amb gasosa.

Colau destruiria així la mobilitat de Barcelona, creant una ciutat de primera: la dels carrers sense cotxes, si no les degrada la massificació de bicicletes, patinets, els botellots i el refugi nocturn de persones sense llar, i una altra de segona: la dels carrers col·lapsats, contaminats per sobre de tots els límits i sorollosos fins a la malaltia, com el carrer València actual.

Però per al fiscal delegat de medi ambient “no és evident que, per a la realització d’una ordenació d’aquest espai públic, en la forma establerta per aquests eixos, sigui necessària prèviament la modificació del Pla General Metropolità ( PGM)”. Es veu que no en té prou per a això amb la liquidació d’un terç dels carrers. “Cosas veredes, Sancho, que farán fablar las piedras”. Amén.

Omple el formulari adjunt si et vols adherir a la Declaració de Converses a Catalunya “Salvem el Pla Cerdà. Salvem l’Eixample”.