He visitat un territori de frontera, una terra d’aquelles que apareixen en pel·lícules i series d’inspiració medieval sent la més recent i coneguda Joc de Trons. Una terra que es troba a Catalunya, però que per algun motiu que no aconsegueixo desxifrar sempre havia deixat a un costat, sempre terra de pas, mai final de viatge. Aquest territori del qual he pogut descobrir una petita part de la seva bellesa i grandesa és la Segarra i l’Urgell, tresors amagats de Catalunya.
Pobles completament fortificats, monestirs que t’apropen a l’eternitat, castells imponents i en general, uns pobles i ciutats que han ajudat decisivament a la construcció de Catalunya i Espanya.
Per exemple, el Monestir de Sant Ramon Nonat, amb una església majestuosa i on entre els seus murs es troba un dels sants i personatges més importants de la història catalana, Sant Ramon Nonat. Sant i monestir de l’orde dels Mercedaris que han portat de Catalunya al món la bandera de l’entrega total per amor al Pare i fins i tot, si és necessari, donant la vida.
Un altre exemple, Cervera, 1 km de carrer Major ple de sorpreses que fan que aquest quilòmetre de pujada no vulguis que s’acabi. Inaugura la Universitat, continuen places i cases senyorials. Fins i tot, hom descobreix que la Generalitat de Catalunya es va fundar l’any 1359 a Cervera o que fou, en el mateix indret, on cent deu anys més tard es van firmar les capitulacions matrimonials dels reis catòlics i alguns diuen d’aquest fet que és l’origen d’Espanya. Dos fets d’una rellevància inqüestionable.
I a pesar de tot el que acabo de comentar, la visita l’hem fet pràcticament sols. On eren els exploradors, “pixapins” o els qui senzillament badaven? Sols davant el regal que els nostres avis, besavis, rebesavis… ens han deixat i davant monuments que si estiguessin a milers de quilòmetres de la terra catalana, potser hauríem tingut més sort de compartir aquest regal amb altres catalans.
D’altra banda, sort que els qui van construir aquests pobles i fortaleses ho van fer pensant amb els que vindríem després, creant estructures d’una fermesa monumental, perquè malauradament, si fos pel treball de manteniment de les administracions actuals o més aviat el no manteniment, ja faria temps que no les tindríem entre nosaltres per culpa de la deixadesa dels nostres representants públics.
En definitiva, tenim un territori brutal, una història de novel·la, però ni les administracions públiques ni els mateixos catalans sembla que tinguem massa interès a gaudir d’un regal que no són quatre pedres mig abandonades, sinó que són símbols que ajuden a afrontar el futur des d’una perspectiva on la incertesa és vençuda per l’esperança que caracteritza una terra de frontera.
hom descobreix que la Generalitat de Catalunya es va fundar l'any 1359 a Cervera Share on X
