Per aconseguir que els ciutadans arribin a tenir el poder polític -els nous ciutadans de la HUMANA DEMOCRÀCIA- han de ser mereixedors del poder que gaudiran. Això requereix el seu empoderament a l’assimilar el missatge que rebran dels responsables del programa de difusió. Per arribar-hi, serà necessari disposar de mitjans de tota mena, professionals de diferents disciplines -sociologia, ciències polítiques, història, economia, comunicació, publicitat, xarxes socials…- per modelar el missatge més eficaç per als diversos col·lectius, temps de dedicació intensa i recursos dineraris i materials per desenvolupar un treball eficaç, considerant que l’objectiu és molt ambiciós:
LA HUMANA DEMOCRÀCIA ha d’esdevenir una ideologia que sigui una idea Força que impulsi les voluntats.
Com aconseguir-ho? De “LA CARTA MAGNA DE CATALUNYA”, Pàg. 81 i 82:
Diu en Joan:
“Estic molt agraït per les teves paraules, sinceres, espontànies, constructives i sobretot realistes. Francesc Raventós i Jacques Attali demanen en els seus llibres una governança global necessària. És la solució des de dalt. Però jo crec que s’ha d’aconseguir construint des de baix, des d’un entorn limitat, des d’un país individual.
És evident que molts de nosaltres volem un canvi substancial. Es pot escriure un bon missatge per elevar les nostres consciències i explicar el món que volem, els avantatges per als ciutadans, i fins i tot com arribar-hi. Com a referència tenim la HUMANA DEMOCRÀCIA i els seus sistemes relacionats. És segur que treballant el tema, es pot millorar i fer-lo operatiu i atractiu.
Però, on són les nostres armes? Les elits tenen recursos i poder il·limitats. Nosaltres només tenim els bons desitjos de molts grups dispersos, i una massa amorfa de la població que pateix sense mostrar poder de reacció. Els nostres recursos financers són zero, i avui el nostre poder és inexistent. Llavors, què fer? em diràs.
En primer lloc, no defallir i mantenir les il·lusions. Dic això, perquè la solució és convertir aquesta massa amorfa en un conjunt actiu de voluntats que entenguin i assumeixin la força de la majoria. És l’únic atribut que els poderosos no tenen. És l’única cosa que els pot vèncer. És l’únic canó que poden témer.
Imaginem un escenari on es disposa de:
- Un sponsor que financi el treball professional necessari per aconseguir l’èxit. Diguem que amb 10 milions d’euros.
- Un grup d’experts que redactin el missatge a explicar i difondre.
- Els recursos suficients per desenvolupar un programa de comunicació als ciutadans, fet per professionals responsables de donar-li forma.
- Un grup potent de comunicadors a tots nivells.
- La utilització generalitzada dels mitjans públics per difondre el missatge: TV, radio, premsa, Internet, xarxes socials, conferències, presentacions, mítings…
Com a resultat, els ciutadans estan informats i assumeixen els avantatges d’unir criteris i actuar com un col·lectiu homogeni en tant que estiguin interessats a millorar l’economia personal, sent protagonistes del seu destí i propietaris del seu país.
Finalment, es forma un partit polític que porta el debat a la societat, i que aconsegueix, quan és el moment, la majoria democràtica que li atorga poder polític. Un moviment que, com en el cas de l’ANC, neix i es desenvolupa per si mateix sense la partitocràcia actual.
Utòpic? Tant si ho és o no, tot depèn de 10.000.000 d’euros.
Disposant de recursos suficients i, sobretot, de persones com tu i moltes altres de les mateixes característiques, honestes, involucrades en acció, generoses i sobretot solidaries,-i creu-me que hi ha moltes- estic convençut que tot és possible.
Tanmateix, no s’ha de caure en l’error del President Emmanuel Macron a França. Va guanyar les eleccions proclamant que no era de dretes ni d’esquerres, i que el seu interès era millorar la situació dels francesos. En la realitat, ha introduït programes de millora econòmica demanant en primer lloc sacrificis a la població, que s’ha revoltat en el moviment de les armilles grogues.
LA HUMANA DEMOCRÀCIA és una transformació inclusiva en la qual les elits també hi participen
El primer que s’ha d’aconseguir és el recolzament de les elits avançades que comprenen que els temps dels poderosos cobdiciosos s’està acabant, i que volen fer part de la millora social. Quan això arribi a ser un fet demostrable, serà un argument molt poderós per creure en la validesa de la proposta. A més, aquesta realitat també facilitarà trobar les fonts de finançament de l’inici dels treballs.
Al cap i a la fi, la quantitat esmentada com a referència no és exagerada, i ha de ser assumible donada la importància de l’objectiu.
No tinc cap dubte que aquestes elits realistes i constructives existeixen, tot i que avui puguin ser una excepció en els col·lectius empresarials i financers.
I què ha de passar una vegada la proposta vagi sent una realitat? Del llibre “LA HUMANA DEMOCRÀCIA ÉS VIVA”:
La HUMANA DEMOCRÀCIA serà efectiva i aplicarà els seus principis.
