Futbol, bàsquet, motociclisme, tennis o fins i tot hoquei, aquests són els esports que més es coneixen a Espanya, sigui per tradició o popularitat, però n’hi ha un que és molt important a la resta del món i que aquí passa desapercebut. Després dels Mundials de futbol que organitza la FIFA i dels Jocs Olímpics d’Estiu, la tercera competició esportiva internacional en nombre d’espectadors i volum de negoci és el Mundial de rugbi. De fet, ja s’han venut 2,25 milions d’entrades per aquest mundial, el 95% de l’aforament, i la inversió produïda és de 450 milions d’euros.
En el Mundial de rugbi hi participen 20 països dividits en 4 grups, dels quals, els dos primers equips de cada grup passen als quarts de final. Històricament aquest mundial es va crear el 1983 per ajuntar les dues grans competicions dels hemisferis sud i nord, el Torneig de les Sis Nacions (que disputen Anglaterra, Gal·les, Escòcia, Irlanda, França i Itàlia) i el Torneig Rugby Championship (amb la participació d’Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica i Argentina).
Les seleccions favorites d’aquesta competició són Irlanda (actual campiona de les Sis Nacions), i les altres que hem mencionat abans. La gran revelació és el Japó, que al primer partit es va estrenar contra el tercer millor equip del món, Sud-àfrica, i el va derrotar sense problemes. Geòrgia i Romania es trobarien en una segona línia, però també tenen algunes possibilitats de guanyar la Copa del món.
El rugbi és un dels esports més senyorials i cavallerosos que hi ha, on el joc està pensat per penalitzar les faltes (no com el futbol, pensat per produir-les) i la tàctica que s’executa és molt precisa i complexa. A Espanya sempre hi ha hagut una falta de tradició per aquest esport, i des de la ignorància ens ha semblat que es tracta d’un esport de bèsties, sense veure-hi més enllà. Però la realitat és que la força no és violència, té una transparència absoluta entre la comunicació dels jugadors amb l’àrbitre, al qui no se li discuteix res, i també hi ha la possibilitat de veure de forma immediata les imatges en cas de dubtar en alguna decisió arbitral. D’aquesta manera s’eviten batusses, discussions absurdes sobre els errors, enganys i joc brut. I el més important és que les aficions es respecten entre elles i no es creen conflictes a les graderies. Per aquest motiu en països com Gran Bretanya, França o Irlanda, el rugbi és un esport obligat a les escoles, ja que té una capacitat formadora molt important, gràcies als valors que transmet. En aquest aspecte seria l’antítesi del futbol.
Falta de recursos i de diners per crear una selecció amb cara i ulls a Espanya
Però a Espanya ja fa temps que només es pensa en futbol i en pocs esports més, i en tota la seva història només ha participat en un Mundial de rugbi, el 1999. La falta de recursos econòmics i la falta de diners no permet que s’introdueixin canvis tan grans com per apostar per un esport del qual no estem acostumats, ja que comporta un risc molt elevat.
Ara bé, sembla que últimament hi comença a haver més interès pel rugbi, especialment des de la base, i ja hi ha diverses escoles i clubs que preparen jugadors pensant en un possible Mundial al Japó el 2019. De moment sembla que el país tindrà la participació assegurada als Jocs Olímpics de Rio, en la categoria femenina de rugbi 7, i potser també en la masculina.
La feina que s’ha de fer és molt gran, ja que actualment la lliga espanyola està en la tercera divisió de les lligues mundials, una posició massa tímida per competir amb solvència. Tot i així, dia a dia va creixent l’afició d’aquest esport al nostre país, que fa que cada vegada tingui més suport de les autoritats, que no només hi veuen un esport, sinó una manera d’educar uns valors: respecte pel rival, treball en equip, esperit de superació, sacrifici, esforç, solidaritat… Ara només falta que les empreses privades també es comprometin amb el rugbi i no deixin soles a les administracions. Només així es podrà aconseguir una situació similar a la italiana, que s’ha convertit, gràcies a tota aquesta implicació, en una de les principals potències mundials en aquest esport.
La Santboiana, gran referent del rugbi a Catalunya
La situació catalana tampoc no és l’ideal, però de moment ja hi ha dos equips en la primera categoria del país. La Unió Esportiva Santboiana ja fa molts anys que s’ha convertit en un referent del rugbi a Espanya, ja que és un dels equips històrics del país (va néixer el 1921), i fa una forta aposta per l’esport de base, amb un ampli projecte d’escola de rugbi i amb diverses categories dins del club.
Aquest any l’acompanyarà a la primera divisió el Barça de Rugbi, que va aconseguir passar la promoció d’ascens de la temporada passada eliminant el Club de Rugby Sant Cugat, un altre dels equips que també tenen prou força per dir-hi la seva en les temporades vinents. De ben segur que molts dels jugadors que participaran (si aconsegueixen accedir-hi) al proper Mundial de rugbi del 2019 provindran d’algun d’aquests equips catalans.
