El gran enrenou causat per la nova llei de reforma del Consell General del Poder Judicial ha arribat a Europa i ha merescut una estirada d’orelles al govern espanyol de coalició PSOE-UP.
El govern té pressa a canviar les majories al Consell perquè aquest és el que nomena els jutges i magistrats a qualsevol nivell, i hi ha causes, com la del vicepresident segon, Pablo Iglesias, que voldrien aclarir de manera favorable. La Justícia no pot estar al servei del Govern, sinó, es trenca l’Estat de Dret.
L’escull fonamental està en la Constitució (art. 122, 3) que estableix que els càrrecs del Consell General de Poder Judicial duren cinc anys. Són 20 els membres, dels quals 12 són nomenats per jutges i magistrats i vuit pel Congrés (quatre) i el Senat (quatre), i en tots dos casos requerirà la majoria qualificada de 3/5. Aquesta majoria no es pot aconseguir sense els vots del Partit Popular.
La proposta del govern minva o anul·la sens dubte la independència de jutges i magistrats, o sigui la independència judicial, ja que els fa dependre pràcticament del govern. O, dit d’una altra manera, trenca amb la divisió de poders de l’Estat.
Un poder judicial controlat pel govern redueix els tres poders de l’Estat a dos (Executiu i Legislatiu) que són cosins germans i ens porta a una dictadura.
De moment, el projecte de reforma no sembla altra cosa que pressionar el Partit Popular a que s’avingui a negociar amb Podem. I aquí està l’error del Govern. Els que han d’arribar a un acord, no és el govern i el principal partit de l’oposició, sinó els grups parlamentaris, i abans que Podem estaria Vox en la negociació, per ser el tercer partit del Congrés. Perquè són el Congrés i el Senat els que proposen els vuit membres dels 20 que té el Consell General del Poder Judicial. L’executiu, el govern, no entra en aquesta negociació com a tal, sinó els grups parlamentaris. El PP vol excloure Pablo Iglesias de la negociació, i vol una negociació PSOE-PP.
Lògicament, les associacions de jutges estan contra la reforma, perquè perden independència, doncs deuran el seu càrrec al partit o govern que els va nomenar. Això no és acceptable a la Unió Europea, que precisament el que vol és incrementar la independència judicial. La fiscal general, Dolores Delgado, exministra de Justícia amb el PSOE, no va voler comentar la llei-exprés, i qui calla atorga.
No crec que aquesta llei-exprés tingui molt recorregut. Pot ser aprovada pel Congrés i el Senat, el que és molt complicat perquè no tots els partits que donen suport al govern donen suport a la llei-exprés. Esquerra Republicana, no es fia de la llei-exprés, ja que quan canviï el govern i tinguem un govern de dretes, canviarà el Consell General del Poder Judicial en una altra línia. És un pèssim argument, perquè no busca la independència dels jutges.
Però caldrà sortir de l’impàs actual, ja que alguns membres del Consell, entre ells el president, que alhora és president de Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ja fa set anys que és en el càrrec, quan només podia estar-hi 5, igual que tots els altres consellers.
Per això hem dit que la llei no pot tenir molt recorregut ja que xoca amb la Constitució i, encara que s’aprovi per les dues cambres, sembla difícil que el Tribunal Constitucional aprovi la reforma. És clar que amb les lleis es poden fer acrobàcies interpretatives, encara que aquesta vegada resulta molt difícil.
En conseqüència, no sembla que la proposta del Govern tingui molta fortuna en passar per les dues cambres, pel Tribunal Constitucional o el Tribunal Europeu.
Vivim una etapa de dissentiment, de manca de consens. A això ja estem acostumats des de fa uns anys, però és dolent per al país, és dolent per a la democràcia, és dolent per a la convivència i és dolent de cara al futur.
Els que han d'arribar a un acord, no és el govern i el principal partit de l'oposició, sinó els grups parlamentaris Share on X
Loading ...
