En una llarga entrevista concedida fa poques setmanes al Financial Times, Putin declara que “la idea liberal s’ha tornat obsoleta” i que el liberalisme ha mort.
Segons Putin, l’agitació política actual prova que els pobles s’alcen contra unes elits “desconnectades“. També critica el multiculturalisme i la immigració. De passada, descriu una situació tan apocalíptica com imaginària dins de la qual uns europeus ingenus permeten que els immigrants matin, robin i violin sense mostrar cap reacció. I a continuació, aquests mateixos europeus ingenus proclamin la seva incomprensió davant de determinades concessions a la comunitat LGTBI.
Encara que al llarg de l’entrevista l’amo del Kremlin no hi faci cap referència, és evident que el vertader objectiu de les seves declaracions al Financial Times és la Unió Europea, aquest projecte únic en el món inspirat precisament en el liberalisme polític. Un projecte que, si és capaç de resistir, malgrat les tensions, és perquè no tracta d’ofegar les seves contradiccions internes. Al contrari, d’elles s’alimenta. Tot això fa que la Unió Europea sigui vertaderament l’antítesi del model autoritari que Putin desenvolupa des de fa vint anys. Putin pretén conseqüentment debilitar el projecte comunitari europeu i s’esforça en convèncer als seus Estats membres i a d’ altres de que els valors liberals avui en dia ja no tenen raó de ser.
El missatge que Putin vol transmetre a través del Financial Times es podria resumir així: “ Podeu seguir sancionant a Rússia a curt termini, però jo he guanyat la gran batalla dels valors. Les vostres democràcies fràgils i complicades no resistiran les sotragades actuals de l’escenari internacional. Són un mecanisme polític obsolet. No han sabut modernitzar-se i la seva obsolescència està programada“.
Putin ignora que la idea liberal significa el respecte a la llibertat de l’individu a través d’un govern de la gent, per la gent i per a la gent, que és la base filosòfica de les democràcies occidentals. Quan declara que la idea liberal s’ha tornat obsoleta, a Putin se li escapa que la única obsolescència programada és la d’aquells poders que reposen sobre un sol home.
La UE ha tingut efectivament la decència i la valentia de sancionar la Rússia de Putin per l’annexió de Crimea i per la guerra que està lliurant en el Donbass, a l’est d’Ucraïna. El dia 17 de juliol, varis Estats membres de la Unió Europea han commemorat el cinquè aniversari de l’atac rus al vol MH17 de Malaysia Airlines a l’est d’Ucraïna, a través d’un míssil llançat des de territori rus, que va abatre l’aparell i va provocar 298 víctimes civils. Per tot això i molt més, i pel fet que la Unió Europea signifiqui el contrari del seu règim i s’oposi a actuacions seves inacceptables, és pel que Putin tracta de debilitar-la el màxim possible.
El contrast no pot ser més evident entre la Rússia de Putin i la Unió Europea. Ara bé, això no obsta a que el diàleg i l’entesa europeus amb Rússia siguin una necessitat, amb Putin o sense ell. La Unió Europea necessita una política exterior intel·ligent dirigida al gran veí de l’est i germà d’ànima europea. Ha de procurar una associació estratègica amb aquest país immens que va d’Europa al Japó, curull de recursos naturals, amb una economia feble que no arriba ni al PIB de Itàlia i una demografia encara més feble, governat per un polític autoritari que no creu en la democràcia, però amb molts ciutadans que la desitgen i lluiten per aconseguir-la. A Europa li convé una Rússia que li sigui més propera que no pas a Xina. Europa necessita una associació estratègica que ajudi a la transició de Rússia cap a una vertadera democràcia, després de tants sofriments històrics del seu poble a conseqüència de règims polítics totalitaris (comunisme soviètic) o autoritaris (zarisme, putinisme), i que ajudi als russos que lluiten per aconseguir-la, deixant sovint les seves pròpies vides pel camí, com a penyores d’un futur millor.
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,