Ni Catexit ni Spexit

En el famós llibre del segle XV La Celestina, considerat una de les obres que dona naixença a la novel.la i al teatre moderns, hom hi troba una sentència que es podria aplicar ben bé als nostres dies en relació a la Unió Europea (UE). Diu així: “Cada uno habla de la feria según le va en ella”. Traduït als nostres dies i aplicat a la UE, la sentència diria així: “Cadascú parla de la UE tal com li va en ella”, o també “Cadascú parla d’Europa tal com li va a Europa”.

Quan a Carles Puigdemont no li anaven gens bé les coses a la UE, al començament de la seva estada a Waterloo (Bèlgica), ara fa dos anys, i les principals institucions europees (Comissió Europea, Consell Europeu, Parlament Europeu) no li feien gens de cas, més aviat al contrari, alguns encara recordem que li faltava temps per menystenir i insultar les institucions europees. Actualment, en canvi, lloa la justícia europea arran de la seva darrera sentència del 19 de desembre del 2019 i espera amb impaciència participar de la vida parlamentària europea, després d’haver sigut finalment acreditat com a europarlamentari.

Entre moltes frases depreciatives dedicades aleshores per Puigdemont a la UE, es pot recordar la següent pel seu caràcter emblemàtic: “La UE és un club de països decadents i obsolets”. En una altra ocasió va declarar que “potser no hi ha gaire gent que vulgui formar part d’una UE insensible a l’atropellament dels drets humans i democràtics d’una part del seu territori”. Es referia naturalment a Catalunya. I afegia a continuació que potser seria convenient que els catalans fossin consultats sobre la possibilitat de sortir de la UE a través d’ un referèndum, com els britànics.

Era l’hora del Catexit o sortida de Catalunya de la UE. Alguns analistes varen escriure aleshores coses com les següents. Ramon Espadaler: “Puigdemont defensa la causa antieuropeista dels populismes com el Brexit, Catalunya no s’ho mereix”. Ignasi Guardans: “Puigdemont dedica temps i recursos a atacar la UE”. Pablo Echenique: “Puigdemont amb el seu Catexit vol sortir d’Espanya, de la UE, del món i de la realitat”. Fins i tot en el Financial Times es varen replicar les posicions antieuropees de l’expresident català: “Així com el Brexit (la sortida del Regne Unit de la UE) aportarà enormes problemes i maldecaps, el Catexit (la sortida de Catalunya de la UE) encara en podria suposar molts més”.

En aquests primers dies de l’any 2020, Puigdemont (més Comín i Junqueras, tots tres eurodiputats catalans) de la darrera cosa de la que voldria parlar seria del Catexit, car les institucions europees, al seu entendre, “ara s’estan comportant com salvadores” davant de “la repressió” a la que els té sotmesos la justícia espanyola.

La sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) del 19 de desembre del 2019 va declarar que Oriol Junqueras ja era parlamentari europeu immediatament després de la seva elecció i, per tant, amb immunitat parlamentària, sense haver d’esperar a “formalitats posteriors” o actes d’acceptació de caràcter estatal espanyol, com la jura de la Constitució als locals de la Junta Electoral Central (JEC) a Madrid. De retruc, Puigdemont i Comín varen resultar directament beneficiats per la sentència. Puigdemont ho ha celebrat amb una piulada que diu així: “Encara queden jutges a Europa”.

Les coses han pres efectivament una altra volada després de la sentència del TJUE (quan s’escriu aquest post el Tribunal Suprem encara no ha pronunciat la seva última paraula). Ara les respostes antieuropees més estridents davant d’aquella sentència s’han produït des dels rengles de Vox i de l’extrema dreta espanyola en general. Però no només. Nombrosos columnistes de respectables capçaleres espanyoles tant de paper com digitals s’han sumat a la coral d’improperis i desqualificacions contra el TJUE i contra la UE en general. S’han escrit coses com les següents: “Es el enésimo desprecio a las instituciones y leyes de España, en contra de los intereses del Estado y la dignidad de la Nación”, “El Tribunal de Justicia de Luxemburgo da oxígeno y apoyo al proceso golpista en Cataluña”, “Bruselas es una unión antinacional, un monstruo prepotente que nadie ha elegido, con órganos descontrolados que agreden a las naciones miembros”, “España no es una colonia de la UE“, “La UE es un santuario de golpistas y terroristas”.

Del Catexit (sortida de Catalunya de la UE) s’ha passat a l’Spexit (sortida d’Espanya de la UE). La reacció de la líder del PSOE a l’Europarlament, Iretxe García Pérez, va ser molt furiosa quan es va assabentar que el president de l’Eurocambra, David Sassoli (italià, de centreesquerra), va decidir aplicar de manera immediata la sentència i acreditar els tres europarlamentaris catalans. Iretxe García Pérez va dirigir-se al president David Sassoli amb aquestes paraules: “¡No le puedes hacer esto a España!”. Fins i tot s’ha arribat a crear una Spexit Platform que es pronuncia a favor d’”una España grande, libre y soberana”.

Tant el Catexit com l’Spexit són fórmules esperpèntiques antieuropees que Catalunya i Espanya necessiten superar, car responen als pitjors corrents populistes que tant estan perjudicant els destins del nostre continent.

El gran historiador medievalista francès Jacques Le Goffe, un europeista convençut, es va dedicar a estudiar les arrels profundes de la construcció europea. En el seu llibre “La vieja Europa y el mundo moderno” podem llegir la frase següent: “No oblidis mai, Europa, el que ets de veritat, és a dir, una suma de diversitats que aspiren a la unitat, ets una dialèctica entre l’esforç cap a la unitat i el manteniment de la diversitat”. Catalunya i Espanya són parts essencials d’Europa, que aspira a ser una unitat dins de la diversitat, tal com recull el lema de la UE. Res més erroni per part nostra que voler abandonar la UE, és a dir, el procés d’integració més important que ha conegut Europa en tota la seva història, encara inacabat, que espera la nostra contribució, i no pas la nostra defecció, per esdevenir una realitat plena.