Un dia d’agost els danesos es van despertar amb un malson: van llegir a la premsa que el president dels Estats Units, Donald Trump, volia comprar Groenlàndia. No era una declaració oficial, però era una informació airejada pels tres diaris de més prestigi: The New York Times, The Wall Street Journal i The Washington Post, citant fonts del govern.
Trump té prevista una visita al Regne de Dinamarca aquest mes de setembre, i en ella volia expressar als dirigents danesos el seu interès per comprar Groenlàndia. Seria la tercera vegada que un president dels Estats Units ho intenta, encara que sense èxit, després del president Andrew Johnson, en els anys 60 del segle XIX, i del president Harry Truman en els anys 40 del segle passat, que va oferir 100 milions de dòlars en or (equivalents a 1.300 milions de dòlars actuals).
A Dinamarca s’han rigut de Trump. Els partits de l’oposició asseguren que el president americà està “boig” per demanar alguna cosa semblant. Ho afirma el portaveu d’Afers Exteriors del Partit Popular danès, Søren Espersen, i el mateix diu Uffe Elbæk, cap del partit L’Alternativa, ecologista, qui desqualifica la visita de Trump a Dinamarca. Per la seva banda, la diputada de Groenlàndia al Parlament de Dinamarca, Aaja Chemnitz Larsen, va afirmar que Groenlàndia “no és una mercaderia que es pugui vendre”.
També s’han manifestat clarament en contra de les pretensions de Trump la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, i els governs autonòmics de Groenlàndia i les Illes Fèroe: no es poden “vendre 60.000 habitants de la gran illa de Groenlàndia”, van dir.
Avui a Dinamarca i a Groenlàndia es veuen cartells que diuen: “Groenlàndia no es ven”, i “Groenlàndia no està en venda”. El governador de Groenlàndia, Kim Kielsen, va emetre un comunicat en el qual va advertir que la resposta a l’oferta és, d’entrada, negativa. «Groenlàndia no està en venda, però està oberta a acords comercials i la cooperació amb altres països, inclòs EUA», va dir Kielsen.
D’altra banda, Groenlàndia és un territori que ha adquirit una gran autonomia amb el referèndum de 2008, de tal manera que té llibertat per a tot menys en política internacional, de la qual s’ocupa el Regne de Dinamarca, i tenen adquirit fins i tot el dret d’autodeterminació, que no han exercit. La llengua oficial no és el danès, sinó el groenlandès, va transformar tota la seva nomenclatura del danès a la llengua pròpia, i controla tots els seus recursos econòmics. No obstant això, no té un aeroport internacional. El govern de Groenlàndia es presenta com una nació inuit, la raça dels primers pobladors.
Certament que els Estats Units podria acollir Groenlàndia com a Estat associat, com Puerto Rico, però per això es necessita que Groenlàndia sigui un Estat independent de Dinamarca i requeriria tot un procés.
Per què el gest de Trump.
Groenlàndia és l’illa més gran del món, coberta en un 80 per 100 del seu territori per gel durant tot l’any. Té un subsòl molt ric en minerals, petroli i gas, i és un lloc molt interessant per a l’observació militar. Estats Units, de fet, té ja una base que va col·locar durant la guerra freda.
Des del punt de vista geoestratègic, Groenlàndia, amb una extensió de 2,15 milions de quilòmetres quadrats, pertany al Consell Polar Àrtic, zona molt disputada per les grans potències tant pel seu valor estratègic com pels seus immensos recursos de petroli, gas i minerals. Els Estats Units, Rússia i la Xina es disputen l’Àrtic. La petita Dinamarca té un paper important en aquest Consell Àrtic, juntament amb els països escandinaus, Noruega, Suècia i Finlàndia.
Per part dels Estats Units, el gest de “comprar” territoris en lloc de conquerir-los tampoc és nou. Va comprar a França Louisiana per 15 milions de dòlars en 1803, a Dinamarca les Illes Verges per 25 milions el 1917, a Espanya les Illes Filipines per 20 milions el 1898 i a Rússia la península d’Alaska per 7,5 milions el 1867.
Donald Trump va anul·lar el seu viatge a Dinamarca, uns dies abans.
Article publicat a Aleteia
