Banlieue és una expressió francesa equivalent a perifèria o suburbi. De banlieues n’hi ha de tots tipus, burgeses i acomodades, obreres i humils, desfavorides i deprimides. A París s’han fet famoses per la seva conflictivitat les banlieues empobrides habitades principalment per immigrants provinents del Magrib i de l’Àfrica subsahariana.
Són extraradis multiculturals poblats per fills i nets d’immigrants instal·lats principalment els anys seixanta i setanta del segle passat, sobretot magrebins i subsaharians. Avui suburbis plens de gent jove que se sent discriminada i sense horitzons de vida. Els aldarulls i les revoltes hi esclaten periòdicament.
La darrera revolta, qualificada per molts mitjans francesos d’insurrecció, va esclatar el proppassat 27 de juny a Nanterre, ciutat d’uns 100.000 habitants, situada a la banlieue de París. El fet desencadenant de la revolta va ser la mort d’un jove magrebí de 17 anys, de nom Nahel, a mans d’un policia que li va disparar a boca de canó després que el jove no hagués respectat l’ordre d’aturar el cotxe que conduïa en un control.
De seguida van aparèixer a les xarxes socials vídeos amb la notícia de “l’assassinat“ d’un jove magrebí a mans de la policia francesa i a partir d’aquí va arrencar immediatament una setmana de gran violència a la banlieue de París i de moltes altres ciutats franceses.
Els desperfectes causats pels aldarulls i la vandalització al llarg dels sis dies posteriors al 27 de juny han sigut molt importants.
Més de 700 membres dels cossos de seguretat i 30 bombers varen resultar ferits, més de 250 locals policials varen ser atacats, prop de 12.000 vehicles foren cremats i 2.500 edificis incendiats o destruïts. Centenars de comerços i altres negocis foren saquejats.
Els incidents més greus es varen produir a Marsella. En aquesta ciutat i a la de Nimes es varen assaltar armeries. L’habitatge d’un alcalde fou atacat i incendiat, amb risc greu per a la família que es trobava a l’interior de l’edifici. Un total de 45.000 policies foren mobilitzats, molts dels quals van ser tirotejats pels revoltats. S’han produït més de 3.000 detencions. La gran majoria dels revoltats eren joves o molt joves. El 30% dels detinguts són menors d’edat.
La revolta de les banlieues de 2023 no ha superat les tres setmanes que va durar la de 2005, però ha sigut molt més devastadora i també més preocupant per a l’Estat francès.
En el tercer dia dels aldarulls, el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, es va veure obligat a suspendre la seva important visita d’Estat a Alemanya, preparada amb molt detall i anticipació, que havia de superar els problemes que està coneixent actualment el funcionament de l’eix francoalemany dins de la UE, un eix clau com tothom sap.
Nadir Kahia, presidenta de l’associació Banlieue Plus, ha declarat el següent:
“A la banlieue hi ha un malestar profund i aquest malestar existeix des de fa com a mínim quaranta anys. Als anys 60 i 70 del segle passat es varen construir barris amb molts habitatges per a respondre a un problema econòmic: es necessitava mà d’obra, per tant, immigrants. Es va fer venir a molta gent i aquesta gent ha tingut fills, nets i besnets. Els grans protagonistes de les revoltes són precisament adults, joves, adolescents, menors, pertanyents a la segona, tercera o quarta generació. Aquests joves protagonistes de les revoltes són francesos, però no se senten francesos, perquè l’Estat no els ha considerat mai com a tals i no ha resolt els problemes de fons: educació, habitatge, desigualtats, discriminacions i violència policial”.
Nadir Kahia afegeix que, segons un informe del Defensor del Poble francès de l’any 2020, “un 80% de joves percebuts com a negres o àrabs declaren haver sigut controlats per la policia i els gendarmes entre 2012 i 2017, mentre que la ràtio corresponent a la resta de la població és només del 16%”.
Amb la revolta de 2023 ja van cinc anys consecutius en què França mostra que està socialment en crisi.
Primer va ser la revolta dels gillets jaunes (armilles grogues) de 2018, que encara dura.
Es tracta d’un moviment social que té el seu origen en protestes esporàdiques i improvisades contra l’augment del preu dels combustibles, la injustícia social i la pèrdua de poder adquisitiu per part de les classes mitjanes i baixes de la població. Ha mobilitzat de manera transversal a milions de persones, amb especial protagonisme de les regions rurals i de les antigues regions industrials.
És un moviment que canalitza nombrosos motius de malestar social, com el descontentament dels agricultors, dels perdedors davant de les elits urbanes, dels perjudicats pel centralisme i l’enorme burocràcia francesa, dels desplaçats per la globalització, etc. Després varen arribar les protestes contra la reforma de les pensions i ara una nova insurrecció a les banlieues.
La imatge de França ha quedat molt perjudicada. S’ha escrit que fins i tot podria perillar la celebració dels Jocs Olímpics de París l’any 2024.
Els analistes escriuen que tot plegat són símptomes d’una crisi social francesa profunda i generalitzada. El president Macron ha manifestat precisament que desitja “comprendre en profunditat les raons que han portat a tots aquests esdeveniments“.
La seva ministra Olivia Gregoire, encarregada de comerç i turisme, ha manifestat el següent:
“Hem de celebrar que la revolta s’hagi finalment acabat, però l’essencial és cercar les seves arrels profundes i combatre-les. És massa fàcil, com fan les oposicions d’extrema esquerra (Melanchon) i d’extrema dreta (Marine le Pen), analitzar les coses segons els convé. Per a l’extrema esquerra la culpa és de la policia i de les institucions i per a l’extrema dreta la culpa és de les barriades. Nosaltres (els centristes) diem que cal analitzar bé que ha passat, entendre-ho i tractar-ho“.
Un dels analistes polítics més significats és Jérôme Fourquet. Ha publicat un llibre que ha tingut un gran impacte a França, titulat L’archipel français. Naissance d’une nation múltiple et divisée (Seuil, 2019).
Explica que al llarg dels darrers decennis França ha canviat radicalment.
La dinàmica d’aquesta metamorfosi porta a “una nova França convertida en un arxipèlag d’illes que s’ignoren les unes de les altres”. El que eren els fonaments de la França tradicional, és a dir, la seva “matriu catòlica-republicana”, estan ensorrats. S’ha produït una “dislocació” de la “matriu catòlica” de França i un “esfondrament” de “l’altra església”, el Partit Comunista Francès.
França, segons Fourquet, viu un procés d’archipelisation de tota la societat: secessió cultural, geogràfica i ideològica de les elits, aïllament de les categories populars, bombolles populistes i de ressentiment envers les elits, formació d’un reduït espai catòlic, instauració de fet d’una societat multicultural que no aconsegueix arribar a ser intercultural, forta pressió demogràfica de la immigració sobre el total de la població, desaparició de les referències culturals comunes.
La líder d’extrema dreta, Marine Le Pen, ha decidit mantenir un perfil baix sobre la darrera revolta de les banlieues.
Diuen els analistes que calla i espera. Segueix els esdeveniments i llegeix les enquestes. Sap que juguen a favor del seu partit, el Rassemblement National (RN), ben situat de cara als comicis europeus de l’any que ve. Amb tota seguretat intentarà l’any 2027, per quarta vegada, arribar a la presidència de la República Francesa. Macron no es pot tornar a presentar (no pot optar legalment a una tercera presidència). Aquesta vegada Marine le Pen pot estar més a prop que mai d’aconseguir el seu objectiu.
S’acaba de fer pública la valoració dels danys causats per la revolta d’enguany:
La federació de companyies d’assegurança, France Assureurs, estima que hauran de fer front a reclamacions per un valor d’almenys 650 milions d’euros, derivades d’11.300 declaracions de sinistre. “El país no havia viscut mai una situació semblant, han sigut sis dies d’una violència extrema. Els actes de pillatge han sigut generalitzats, amb una voluntat clara de destruir. S’han fet malbé per incendi o actes vandàlics 4.000 edificis, un 55% de propietat privada i la resta públics. 7.400 vehicles han sigut pastura de les flames”.
La imatge de França ha quedat molt perjudicada. S’ha escrit que fins i tot podria perillar la celebració dels Jocs Olímpics de París l’any 2024 Share on X
Loading ...
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,