Notícia d’Ivan Ilyin, el pensador rus que inspira a Putin

Amb prou feines conegut fora de Rússia,  es pot afirmar que el  polític i filòsof rus, emigrat blanc, Ivan Ilyin (1883-1954) és el pensador rus que més inspira a Putin sobre el poder, la pàtria russa  i el seu lloc al món.  És  l’equivalent del que va ser Marx per a Lenin.

Poques notícies han arribat a casa nostra sobre la figura d’Ivan Ilyin. Una excepció són els articles publicats per l’escriptor i periodista anglès, John Carlin. Ell ens ha explicat que, condemnat a l’exili en temps de l’URSS i mort i enterrat a Suïssa,  “Ivan Ilyin pot observar el seu deixeble des de la seva segona tomba amb satisfacció i gratitud“. El 2005 Putin va ordenar traslladar les seves despulles a Moscou per tornar-les a enterrar en terra russa  amb tots els honors deguts a un pròcer de la pàtria. L’any següent Putin va enviar un emissari a la Universitat de Michigan per recuperar la seva col·lecció  de documents personals. Després va iniciar el costum, que encara dura, de referir-se a Ivan  Ilyin en els seus discursos  com a  “llum i guia“ de la nació russa.

Dmitri Medvédev, el titella que Putin va instal·lar a la presidència del 2008 al 2012 per normativa electoral fins que ell mateix hi pogués retornar, va recomanar la lectura d’Ilyin al jovent rus. Kiril, Patriarca de l’Església ortodoxa russa i excompany de Putin al KGB,  per a qui la invasió  d’Ucraïna és “una guerra santa“, cita sovint Ivan Ilyin amb aprovació, com també ho han fet el temible  ministre rus d’afers exteriors, Serguei Lavrov,  i els governadors regionals russos. El 2014, mentre Putin ordenava la invasió del territori ucraïnès de Crimea, el Kremlin va regalar una col·lecció dels assajos polítics d’Ilyin a tots els funcionaris russos.

El 2017 la televisió estatal russa va incloure en les commemoracions del centenari de la revolució bolxevic un documental que va celebrar el llegat moral d’Ivan Ilyin, cosa curiosa atès que  va ser un fervorós opositor del comunisme.

El llibre identifica Ilyin com el pilar sobre el qual es sustenta la deriva messiànica de Putin després de la caiguda de l’URSS l’any 1991

John Carlin recomana un llibre sobre Ivan Ilyin. Es titula “El camí cap a la no llibertat” i l’autor és l’historiador nord-americà, Timothy Snyder,  professor a la Universitat Yale. El llibre identifica Ilyin com el pilar sobre el qual es sustenta la deriva messiànica de Putin després de la caiguda de l’URSS l’any 1991. Es va publicar el març del 2019, tres anys abans  de l’inici de l’actual “operació militar especial” de Putin. El llibre conté aquesta frase profètica: “L’any 2010 Putin va començar a recórrer a Ilyin com a font per a explicar  per què Rússia havia de debilitar el poder de la Unió Europea i envair Ucraïna“. Segons Snyder, “Ivan Ilyin és el creador d’un feixisme cristià  que va convertir els seus escrits en una guia per als dirigents russos que arribarien al poder quan caigués l’URSS“.

A les obres d’Ilyin, en particular una titulada “Les nostres tasques”, es llegeixen ressons constants del missatge de Putin avui, una exhortació mística constant al destí imperial rus nodrida per la ràbia cap a Occident arran de la derrota de la Guerra Freda. “Confiem que arribarà l’hora en què Rússia sorgirà de la desintegració i la humiliació i començarà una nova era de desenvolupament i grandesa“, va escriure Ilyin, i també això: “Occident va exportar el virus anticristià a Rússia; Occident es guia per un pla d’odi i luxúria de poder“.

Ivan IIyin considerava que Ucraïna no existia com a nació, sinó que era simplement una part de la gran Rússia

Ivan IIyin considerava que Ucraïna no existia com a nació, sinó que era simplement una part de la gran Rússia. No va ser casualitat que en col·locar flors a la tomba d’Ilyin, el 2009, Putin declarés: “És un crim parlar de separació entre  Rússia i Ucraïna“.

El que no quadra tant  és que Putin insisteixi a haver enviat les seves tropes a Ucraïna per alliberar el país del nazisme, car  Ilyin va ser un gran admirador de Mussolini, Hitler i Franco. Segons Snyder, “se’l pot considerar, en sentit no metafòric sinó literal, com un feixista“.

Després de ser exiliat pels rojos de Lenin el 1922, Ilyin es va unir al bàndol contrarevolucionari blanc. Aquell mateix any Mussolini va arribar al poder a Itàlia, fet que  Ilyin va celebrar i lamentar alhora. Ho va celebrar perquè va entendre el feixisme com a model a seguir; ho va lamentar perquè els italians el van posar en marxa abans que els russos. El seu consol va ser que “el moviment blanc és més profund i ampli que el feixisme italià“, més basat en el concepte cristià rus que exigeix “el sacrifici de sang dels enemics  de Déu“. Convençut que els dissidents enderrocarien els bolxevics, Ilyin s’hi referia durant els anys vint com ”els meus germans blancs, feixistes”. Segons ell, “el feixisme no és una idea nova, però ens ofereix un nou impuls per implementar la nostra antiga idea nacional russa i cristiana“. Ivan Ilyin pensava que el feixisme era la política del món que s’aveïnava.

Ilyin va viure a Berlín entre el 1922 i el 1938, la qual cosa li va permetre veure de prop l’ascens i el triomf del nazisme. Hitler, va escriure, “havia fet un enorme favor a tot Europa“ en frenar més revolucions comunistes. La llàstima va agregar, “és que Europa no entén el moviment nacionalsocialista, l’esperit del qual els russos haurien d’assimilar“.  El que Rússia necessitava, va dir, era un redemptor disposat al “sacrifici cavalleresc“ de vessar la sang dels altres per prendre el poder. Un cop feixista seria “un acte de salvació“.

Per a Ilyin, Hitler era un defensor de la civilització enfront dels bolxevics. La seva tesi fonamental era que s’havia d’entendre Rússia com la futura salvació cristiana. Segons ell, l’Occident decadent havia imposat el comunisme a una Rússia innocent. Rússia era l’únic receptacle del bé absolut i l’enemic etern de l’Occident en decadència.

Franco es va convertir en el seu nou favorit.

Els cops mortals que van rebre els seus ídols a la Segona Guerra Mundial el van obligar a reflexionar, si més no pel que fa a tàctiques. Franco es va convertir en el seu nou favorit. En un assaig escrit el 1948, Ivan Ilyin va reconèixer que Hitler i Mussolini havien comès errors dels quals els patriotes russos haurien d’aprendre. Pensava que Franco n’havia après, “no diu feixista al seu règim; l’essència feixista continua essent la bona“.

“Les masses poden aconseguir molt a l’hora de lluitar“, va escriure, “però la seva capacitat per raonar continua essent patètica“. Per això calia encomanar el destí de la pàtria a un vozhd, és a dir, a un líder, dictador o führer. “Qualsevol que no estima incondicionalment el vozhd nacional, el perdrà“.  “I aquest és exactament el motiu pel qual els seus enemics intenten debilitar la imatge del vozhd, el sobirà, amb dubtes, burles, calumnies i demonització“. Va escriure que “el principi de la democràcia és l’àtom humà irresponsable“ i que la noció “d’amic o enemic”  és el punt de partida de la política.  En tot això Ilyin coincideix amb Carl Schmitt, el gran teòric jurista  del nacionalsocialisme.

Ivan Ilyin també tenia  una  fixació en contra de l’homosexualitat. Als seus ulls, els drets dels gais no eren més que “l’arma preferida d’una conspiració neoliberal mundial, destinada a preparar societats tradicionals i virtuoses com Rússia i la Xina per a la seva explotació“. Putin ofereix la seva virilitat com argument contra la democràcia.

En un discurs de 2012, Putin va dir que Rússia no era un Estat sinó  “una condició espiritual“  i que, com deia Ilyin, a Rússia no hi podia haver conflictes entre nacionalitats

En un discurs de 2012, Putin va dir que Rússia no era un Estat sinó  “una condició espiritual“  i que, com deia Ilyin, a Rússia no hi podia haver conflictes entre nacionalitats. La qüestió de la nacionalitat a Rússia era un invent dels seus enemics, una importació conceptual d’Occident que no tenia res a veure amb Rússia.

Stalin es feia dir “el vozhd del proletariat“. Avui molts comparen Putin amb Stalin, la seva Rússia amb l’URSS. Tenen raó pel que fa als mètodes de control. Putin exerceix el poder a través de la por i la mentida. L’única veritat és la seva veritat, necessàriament contradictòria i selectiva amb els fets: el president d’Ucraïna seria  jueu i nazi alhora.

La diferència amb Stalin i l’URSS rau en els ideals que Putin professa defensar.

Del regne dels obrers, res de res. Ans al contrari. Com predica Ilyin, les masses han de sotmetre la seva voluntat i confiar el seu destí al redemptor, a l’elegit de Déu que recorrerà al sacrifici de sang per recuperar la glòria nacional perduda. En això treballa Putin.

L’obra d’Ilyin indica que l’imperialisme reial i no pas la democràcia liberal és el camí que garanteix una Rússia unida amb tots els seus dominis

L’historiador anglès Dominic Liven, professor de la Universitat de Cambridge,  acaba de publicar un llibre titulat In the Shadow of the Gods. Allí escriu que tant Putin com el líder xinès Xi Jinping creuen trobar-se “a l’ombra dels Déus“.  “El que més importa no és el que són, sinó el que ells pensen que són”. Al marge de les seves diferències sobre els seus passats  despòtics imperials, tots dos pensen que són hereus dels regnes monàrquics del passat. Putin s’ha inventat una història tsarista per a subordinar Ucraïna. Ell ha animat als buròcrates russos a llegir i estudiar Ivan Ilyin, ha fet distribuir les seves obres a tots els funcionaris russos. L’obra d’Ilyin indica que l’imperialisme reial i no pas la democràcia liberal és el camí que garanteix una Rússia unida amb tots els seus dominis. Per la seva banda, Xi Jinping ha dirigit un esforç molt gran de rehabilitació de la dinastia Qing, que va dirigir la Xina de 1644 fins a 1912, i ha perseguit als historiadors discrepants.

Liven pensa que “en un cert sentit, Rússia i la Xina han seguit un camí similar; primer una revolució comunista, que va conduir a rebutjar quasi totes les religions i les ideologies dels vells règims; després ha seguit un  reclam gradual de l’heretatge imperial. L’era dels dèspotes coronats que personificaven la voluntat divina pot haver passat, però l’era dels càlculs imperials autoconscients no“.

Margaret Macmillan  és una historiadora canadenca, professora de la Universitat d’Oxford. Acaba de publicar un article a la revista Foreign Affairs sobre el lideratge, amb el títol “Leadership at War. How Putin and Zelenski Have Defined the Ukrainian Conflict“. Allí es pot llegir el següent:  “Els dictadors sovint troben la història útil  per a mobilitzar els seus pobles en contra d’altres pobles  i per a proporcionar-los causes de reconstitució de passades glòries. Mussolini es vantava de les glòries de l’antiga Roma i prometia reconstruir un segon Imperi Romà. Els nazis celebraven la batalla del bosc de  Teutoburg l’any 9 dC, on les tribus germàniques varen destruir tres legions romanes,  i veneraven   Frederic el Gran. Putin es veu a si mateix com un historiador i mira enrere no solament fins a l’URSS, quina desaparició considera “la catàstrofe geopolítica més gran del segle XX“, sinó que es remunta a Pere el Gran (1672-1725), quan Rússia es va convertir en la potència dominant del nord-est d’Europa. El seu llarg assaig “Sobre la unitat històrica de russos i ucraïnesos“ utilitza la seva versió de la història per a argumentar que  mai no ha  existit una nació ucraïnesa independent i que mai Rússia i Ucraïna poden ser dues parts separades. Encara va més enrere, fins al Rus de Kíev, el primer estat eslau del segle nou, i la conversió dels eslaus a l’Església Ortodoxa en el segle deu, cosa que fa a Rússia, en la visió nacionalista russa,  l’hereva legítima de l’Imperi Bizantí“.

Ilyin també va pronosticar que un redemptor viril portaria Rússia al triomf. Putin pensa que ell és aquest redemptor.

Margaret Macmillan escriu que “els punts de vista de Putin sobre el món estan molt influïts per les teories tòxiques del seu favorit entre els nacionalistes russos, Ivan Ilyin, un feixista rus dels anys d’entreguerres, que sostenia que Déu va crear Rússia com l’única nació pura sobre la terra; Ilyin també va pronosticar que un redemptor viril portaria Rússia al triomf“. Putin pensa que ell és aquest redemptor.

 Loading ...