Fa poc més d’un any, l’octubre del 2018, Càritas advertia que 8,6 milions de persones es trobaven en situació d’exclusió social a Espanya, i que gairebé la meitat d’ells eren pobres.
Ara, un nou informe de la Fundació FOESSA i Càritas mostra que aquests nivells d’exclusió social es mantenen a Espanya i que l’exclusió a Barcelona supera de llarg la mitjana catalana i espanyola.
En aquest informe, les illes Canàries mostren les taxes d’exclusió social més preocupants, seguida de Barcelona, on “1 de cada 4 persones (646.000) de la diòcesi de Barcelona es troba en situació d’exclusió social“, detalla Càritas.
Cal recordar que, també l’octubre de l’any passat, un estudi de l’Observatori Social de “la Caixa“ constatava que la vulnerabilitat i la pobresa s’han assentat a Espanya durant l’última dècada.
“Comprendre les situacions d’exclusió”
L’Informe FOESSA, fet públic aquest dijous 19 de desembre, afegeix que “les grans urbs concentren una major duresa de les situacions d’exclusió social que el conjunt de Catalunya o d’Espanya“.
“Amb l’acompanyament no en tenim prou: necessitem comprendre les dinàmiques socials que provoquen les situacions d’exclusió“, considera el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets.
“El nostre model socioeconòmic està deixant a persones, famílies i menors enrere, i lluny de revertir aquesta situació l’estem naturalitzant“, afegeix Busquets.
També afirma que l’exclusió social a Espanya no és inevitable, i que cal una resposta conjunta per part de l’Administració. “Fan falta consensos a llarg termini, sobretot en matèria d’habitatge, i polítiques transversals contra la desigualtat laboral, de gènere i d’edat, que promoguin una oferta suficient i de qualitat de prestacions i serveis”.
La situació és greu, sobretot a Barcelona
Anant als detalls, Busquets adverteix que “la situació és greu“, i que Barcelona se situa per sobre de la mitjana catalana i espanyola en nivells d’exclusió social, com es pot observar en aquest gràfic, reproduït a partir de l’estudi.
El gràfic mostra que les Canàries és la comunitat més afectada per l’exclusió social: 15,7% d’exclusió severa i 13,3% moderada; en total, un 29,1% d’exclusió.
A continuació apareix la diòcesi de Barcelona, amb un 9,2% i un 14,9, respectivament, és a dir un total de 24,1% d’exclusió social. I el segueixen Extremadura, Balears i la Comunitat Valenciana, totes elles amb més del 20% d’exclusió global.
Catalunya també mostra percentatges preocupants: 9,6% d’exclusió severa i 9,8% de moderada, amb un total del 19,3% d’exclusió, com es veu en el gràfic.
Totes aquestes comunitats, a més, superen la mitjana d’exclusió a Espanya, on es detecta un 18,4% d’exclusió (8,8% de severa i 9,6% de moderada).
La comunitat amb millors dades és la Rioja, amb només el 11,3% d’exclusió (4,1% severa i 7,2% moderada).
El director de Càritas detalla que municipis com Barcelona, l’Hospitalet, Cornellà o Santa Coloma concentren un major nombre de situacions d’exclusió, i que les dificultats per accedir a un habitatge, la precarietat laboral o l’acollida de persones migrants tenen una major incidència.
Multidimensionalitat de l’exclusió social
Per la seva banda, Miriam Feu, responsable d’Anàlisi social i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, ha centrat el seu discurs en la multidimensionalitat de l’exclusió social, un concepte que va més enllà de la pobresa econòmica.
Feu ha destacat que 1 de cada 3 persones (prop d’un milió de persones) tenen dificultats per accedir o mantenir un habitatge digne, el que s’afegeix a la precarietat laboral que està creant el nostre mercat de treball (on 1 de cada 3 contractes duren 7 dies o menys).
A més, un 4% de la població (100.000 persones) viu en llars sense una alimentació bàsica i el 13% de la població (352.000 persones) han deixat de comprar medicaments i seguir tractaments per problemes econòmics, cita el comunicat de Càritas.
L’acumulació d’aquestes problemàtiques, juntament amb l’aïllament social i la manca d’una xarxa o comunitat de referència, fa que les persones acabin caient en l’espiral de l’exclusió social i es vagin quedant fora de la nostra societat, afegeix.
L’efecte sobre els nens
Feu ha advertit que l’exclusió social dels infants se situa en el 27%, i que les dones, les famílies nombroses i les famílies monoparentals són les que tenen un major risc de caure en l’exclusió social a Espanya.
“Les dificultats econòmiques severes durant la infància deixen una marca profunda, i patir aquestes dificultats pot multiplicar per dos la probabilitat de caure en la pobresa o l’exclusió en l’etapa adulta“, ha citat Feu.
La responsable de Càritas Barcelona ha recordat que vivim en una societat cada vegada més deslligada i desvinculada i que, si bé la renda mitjana a Catalunya ha augmentat un 2% en els deu últims anys, la renda de les persones amb menys recursos ha caigut un 9%.
9 conclusions del resum executiu
En el resum executiu de l’informe, Càritas detalla nou conclusions derivades de l’estudi, que reproduïm a continuació de forma resumida.
1. Diòcesi de Barcelona i Catalunya: un territori dinàmic econòmicament i demogràfica, amb taxes reduïdes de pobresa monetària i una despesa social elevada.
Compta amb unes taxes d’envelliment una mica superiors a les del conjunt de Catalunya, una elevada capacitat d’atracció de població immigrant i una taxa global de fecunditat lleugerament inferior a la mitjana catalana.
Elevat PIB per càpita de la ciutat de Barcelona, superior al de Catalunya, amb taxes de pobresa monetària més baixes.
L’índex d’atur a la ciutat de Barcelona és més baix que en el conjunt de Catalunya.
2. Taxes de desigualtat una mica més altes a l’àrea metropolitana de Barcelona que a Catalunya.
A l’igual que en el conjunt del país, a Catalunya ha crescut durant aquesta etapa la distància que separa el 20% més ric de la població del 20% més pobre, encara que aquesta distància és més reduïda a Catalunya que en el conjunt de l’Estat.
3. El 24,1% de la població -el 22,4% de les llars- de la diòcesi de Barcelona estan en situació d’exclusió social.
El 2018 el 41% de la població de la diòcesi de Barcelona es troba en una situació d’integració plena, el 34,9% en una situació d’integració precària, el 14,9% en una situació d’exclusió moderada i el 9,2 % en una situació d’exclusió severa.
En conjunt, les persones en situació d’exclusió social representen el 24,1% de la població de la diòcesi de Barcelona, el que implica que gairebé una de cada quatre persones -una mica menys de 650.000 persones- està en una situació d’exclusió, ja sigui moderada o severa.
Pel que fa al nombre de llars afectades, la fotografia és molt similar entre Catalunya i la diòcesi de Barcelona. Les diferències són mínimes, tot i que destaca en el cas de les llars una incidència una mica menor de l’exclusió (el 22,4%) enfront del conjunt de la població (el 24,1%).
Un dels factors que més està influint en aquesta diferència entre les taxes de llars i de persones en relació amb l’eix integració-exclusió té a veure amb la mida de la llar, ja que, comparativament, en el conjunt de Catalunya pesen més les llars unipersonals, mentre que a la diòcesi de Barcelona tenen més representació les llars amb menors.
4. Taxes d’exclusió social superiors a les de Catalunya i a tot Espanya, a causa del major pes de la població en situació d’exclusió moderada.
La situació actual a la diòcesi de Barcelona, en termes comparats, és més desfavorable que la que s’observa en el conjunt de Catalunya, Espanya i la majoria de les comunitats autònomes.
5. Les situacions d’exclusió en l’eix polític i de ciutadania afecten el 48,2% de la població, i les derivades de l’eix econòmic al 22,8%.
A la diòcesi de Barcelona, el 22,8% de la població està afectada per una situació d’exclusió en l’eix econòmic, el 48,2% en l’eix polític i de ciutadania, i el 15,1% en l’eix social i relacional.
6. L’habitatge, l’ocupació, la política i la salut són les dimensions que en major mesura generen situacions d’exclusió social.
La dimensió que genera situacions problemàtiques a un major percentatge de la societat a la diòcesi de Barcelona és la relativa a l’habitatge, amb un 36,3% la població afectada per dificultats en aquest eix.
En el cas de l’ocupació, el percentatge de població afectada és del 20,7%, en el cas de la política del 19,3% i en el de la salut és del 18,8%.
Si es compara l’impacte d’aquestes situacions a la diòcesi de Barcelona i el conjunt de la població catalana, es pot observar que la primera presenta taxes d’exclusió més elevades que Catalunya en sis de les vuit dimensions, excepte en l’exclusió de l’educació i de l’aïllament social.
7. El risc d’exclusió social és més elevat entre les llars sustentades per persones de 45-64 anys, dones, immigrants i persones aturades, així com entre les llars compostes per famílies nombroses i monoparentals.
Les llars que registren taxes d’exclusió més elevades són aquelles on la persona sustentadora principal té entre 45 i 64 anys (amb una prevalença de l’exclusió social del 28,3%), és dona (27,3%), no té estudis complets (34, 2%) o és de nacionalitat d’algun país extracomunitari (51,1%).
La prevalença més elevada de les situacions d’exclusió (80,8%) correspon, en qualsevol cas, a les llars sustentades principalment per una persona que busca feina.
Els índexs d’exclusió més alts es donen, lògicament, a les llars en situació de pobresa.
La incidència de les situacions d’exclusió en aquests grups posa de manifest que les famílies nombroses i les famílies monoparentals segueixen sent els grups més exposats al risc d’exclusió, amb taxes del 41,2% i del 35,7%, respectivament.
8. El perfil majoritari de l’exclusió a la diòcesi de Barcelona: llars no pobres, sense menors a càrrec, sustentades per persones empleades, de mitjana edat i de nacionalitat espanyola.
El 43,3% de les llars en situació d’exclusió té com a persona sustentadora principal a algú d’entre 45 i 64 anys, el 57,2% un home, el 36,6% una persona amb estudis de Batxiller, BUP o FP, el 56,6% una persona ocupada i el 71,2% una persona de nacionalitat espanyola.
9. Reduïda taxa de sol·licitud de prestacions de garantia d’ingressos, valoració més positiva dels Serveis Socials públics i major propensió al seu ús, a més d’una major disposició a l’increment de la pressió fiscal per a la millora de les prestacions socials.
Pel que fa a la utilització que la ciutadania de la diòcesi de Barcelona fa dels diferents serveis públics relacionats amb el benestar social, cal destacar, d’una banda, la molt escassa taxa de sol·licitud de rendes mínimes d’inserció molt inferior a la de per sí baixa cobertura d’aquest tipus de prestacions en el conjunt de Catalunya i Espanya.
Pel que fa a l’accés de la ciutadania als Serveis Socials, el 15% de la població de la diòcesi de Barcelona ha acudit en l’últim any als Serveis Socials públics, el 6,1% als serveis socials que gestiona Càritas a Catalunya i el 4,1% a serveis prestats per altres entitats privades d’iniciativa social en aquesta comunitat.
Una part àmpliament majoritària de la societat de la diòcesi de Barcelona – el 82,9% – considera que cal destinar als Serveis Socials més diners públics que en l’actualitat.
El 14,7% opina que s’ha de destinar la mateixa quantitat i el 2,4% que s’ha de reduir aquesta despesa.
De manera similar, el 80,3% de la població optaria per tenir més prestacions i serveis socials, pagant més impostos, mentre que el 19,7% seria partidària de menys prestacions i menys impostos.
