La xarxa és un instrument que obre grans possibilitats culturals, educatives i comunicatives, fins ara inèdites en la història. Certament els mals usos que es poden fer, no desvirtuen l’immens potencial transformador que té la xarxa. Tot i això, una enquesta feta a uns alumnes d’ètica de la Facultat de Comunicació, a la pregunta de si la xarxa ens portaria una societat més empàtica, o més apàtica, la resposta va estar molt dividida. Mentre uns apostaven per una societat empàtica, altres veien un futur marcat per l’egoisme i l’agressivitat.
Però en canvi, els descobriments més recents de la neurociència, veuen que la nostra espècie és fonamentalment empàtica, i això té implicacions profundes i de llarg abast en la societat. Caldrà veure, però, si l’existència d’una societat en xarxa, ens portarà per un camí positiu, o serà el contrari. El dubte estarà a veure si la xarxa potenciarà la comunicació o bé l’entreteniment.
En el millor dels casos, que es potenciés la comunicació empàtica, que seria potenciar el coneixement de l’altre sense una presència física, el desgast energètic de la transmissió electromagnètica seria molt inferior a la despesa energètica del transport físic de les persones.
Una trobada d’àmbit internacional, redueix el nombre de viatges i evita més contaminació atmosfèrica. Només aquest aspecte, ja de per si, és prou important. Però, com deia Rovira i Virgili, “perquè les coses marxin bé cal la mesura i el límit”, que les coses vagin en la mida justa. Un excés desproporcionat en l’ús de la pantalla a la infància, pot portar un dèficit en la seva qualitat relacional.
En un lloc mundialment punter en tecnologia com pot ser Silicon Valley, al nord de Califòrnia, els experts limiten el temps de l’ús de pantalles mòbils als seus fills i als infants en general, i solament el temps just perquè aprenguin a utilitzar-les.
El sociòleg, economista, escriptor, orador, assessor polític i activista nord-americà, Jeremy Rifkin, formula la pregunta decisiva: “som a temps d’assolir la necessària empatia global per salvar la Terra del naufragi?” Donar una resposta taxativa és difícil. Si la consciència empàtica creix, i també el sentit de pertinença a un únic món, és possible que es superin els vells interessos egoistes, individualistes i grupals per fer possible una convivència digne d’aquest món sobre el planeta Terra, i la viabilitat de la nostra civilització.
Loading ...
