La saviesa de la vida, més necessària que mai

En totes les civilitzacions al llarg de la història, excepte avui a les societats postmodernes, la gent gran ha transmès la memòria i la saviesa d’allò més important de la vida. Des de l’experiència, la serenitat i la maduresa que donen els anys, només els més grans són capaços d’il·luminar-nos bé sobre el veritable pes i mesura d’aquelles coses que de joves ens preocupen i a vegades ens compliquen la vida. Per això, els joves necessiten escoltar-los, passar hores amb ells, perquè la saviesa i seny que els transmeten no és teòrica, sinó resultat d’una biografia, d’una vida en la qual els fills i nets hi troben l’origen de la seva pròpia vida.

En la cultura actual es sobrevalora l’aspecte i la fortalesa del cos, en detriment de la saviesa i de la vida interior. I així menystenim la gent gran i la seva riquesa, que no és física sinó cultural i espiritual. Però ignorar l’herència de la gent gran sempre ha estat  perillós, i molt més ara que vivim temps de canvis profunds i de grans manipulacions culturals.

I així ho adverteix de forma contundent el Papa Francesc als joves a Fratelli Tutti, 13. Els diu: aneu en compte perquè aquests que volen que ignoreu la història i l’experiència dels ancians, ho fan per tenir-vos buits i desarrelats, i així confieu i feu el que ells us ofereixen, de forma que així puguin dominar el món sense oposició. Així funcionen les grans ideologies que avui aspiren a convertir-se en pensament únic, així funciona la dictadura del relativisme que  avança imparable a la societat, a la catalana en particular, fomentada des del poder.

La COVID ha posat més en evidència la situació d’abandonament o solitud de molta gent gran. Una situació que suposa una greu injustícia vers aquells als que devem bona part del que tenim. I que també “mutila i empobreix la mateixa família. A més, acaba privant els joves d’aquest necessari contacte amb les seves arrels i amb una saviesa que la joventut per si sola no pot assolir” (Fratelli Tutti, 19).

Però sovint és també la pròpia gent gran la que s’autocensura en la relació amb els seus fills i néts. La pressió de la nova cultura és tan forta i la sobrevaloració de la joventut tan gran, que molts avis i àvies s’acomplexen, i encara tendeixen a admirar o imitar comportaments dels joves. Però només els pares i mares, i sobretot les àvies i avis, poden contrarestar la mala formació que els nostres fills reben avui a l’escola en coses tan importants com l’amor i la sexualitat. I la mala formació que pels canals d’educació informals, més importants encara, reben els joves a les sèries, cançons, xarxes socials, etc. Amb respecte, en el moment i entorn adequat, es pot parlar de tot, encara que el que expliquem als joves vagi contra corrent.

De l’educació en aquestes qüestions essencials de la vida en depèn que els nostres fills tinguin més probabilitats de ser feliços o de ser desgraciats. Els avis no han de censurar-se amb els néts. L’avi o l’àvia són molt importants per als nois i noies, i sovint els fan més cas que als pares. Els joves saben que els avis els estimen i que els parlen des de la llarga experiència de les seves vides.

En línia amb el que estem parlant, resulta admirable el documental “Lo Saber dels Majors de Valljunquera” elaborat per la jove “influencer” catalana Georgina Belles, que es podrà veure al seu canal de youtube a partir del proper 8 de setembre. El document recull entrevistes a gent gran d’un petit poble de la comarca del Matarranya, d’on procedeix una part de la família de l’autora. La gent gran ens parla de les relacions entre els homes i les dones, de quines virtuts valorava i esperava cada un o cada una de la persona amb qui volia compartir la vida, del festeig, del matrimoni, de l’ajuda mútua entre marit i muller, de la maternitat no com a obligació, sinó com a gran il·lusió en la vida d’una dona casada.

Un documental de gran valor pel seu contingut i d’una bona qualitat tècnica, que l’ha produït i realitzat la Georgina tota sola. Un documental que suposo que no rebrà premis ni mencions dels organismes oficials, ni el podrem veure per TV3. Però si avui els nostres governs i els nostres mitjans públics insisteixen en adoctrinar-nos en la seva particular ideologia, és esperançador comprovar que al país hi ha joves que mantenen l’esperit lliure i que no volen passar per l’adreçador del políticament correcte.

Publicat al Diari de Girona, el 3 de setembre de 2021

 Loading ...